Trobada una "superTerra"

Els astrònoms acaben l'Any Internacional de l'Astronomia amb una gran troballa: un planeta fora del Sistema Solar d'una mida similar a la Terra que té atmosfera, superfície rocosa i un cor de gel. És el GJ1214b i ha estat localitzat gràcies a vuit petits telescopis com els que utilitzen els aficionats i a l'instrument ARPS, de l'Observatori Austral Europeu (ESO).

L'astre, la troballa del qual es publica a 'Nature', es troba a 40 anys llum del Sol (molt a prop en termes còsmics) i està orbitant entorn d'una estrella nana vermella cinc vegades més petita que la nostra.

El planeta, que orbita a la seva estrella cada 38 hores, s'estima que té una temperatura a la seva superfície d'uns 200º C, massa calent per allotjar vida, encara que es troba en una òrbita que sí que podria ser habitable.

La seva massa és 6,5 vegades major que la Terra i el seu radi supera el del nostre planeta en 2,7 vegades, per la qual cosa el GJ1214b és el segon món més petit que els astrònoms han descobert. L'anterior va ser el CoRoT7b, un planeta també rocós, però molt més calent que aquest, que es va localitzar aquest any des d'un satèl•lit artificial.

Zachory Berta, un estudiant del Centre d'Astrofísica Smithsonian de Harvard, va ser el primer en detectar la 'superterra'. "Malgrat la seva elevada temperatura sembla ser un món d'aigua i el més semblant a la Terra dels exoplanetes que es coneixen", assegura.

Se sap que la seva atmosfera és molt densa, d'uns 200 quilòmetres. David Charbonneau, que va dirigir la investigació, apunta que es pot deure a que l'aigua s’evapora per les altes temperatures. En ser tan gruixuda, hi haurà una gran pressió i falta de llum a la superfície, el que fa impossible la vida com la coneixem a la Terra encara que, precisa, "són condicions que podrien permetre certa química complexa".

Els astrònoms creuen que el nou planeta extrasolar és compost en les seves tres quartes parts d'aigua gelada en el seu interior, i que la resta és silici i ferro. El seu següent pas és tractar de caracteritzar la seva atmosfera, per al qual esperen comptar amb el telescopi Hubble de la NASA, que ja realitza observacions en aquesta distància.

El GJ1214b va ser localitzat dins de l'anomenat Projecte MEarth, format per vuit telescopis de només 40 centímetres de diàmetre. El mètode consisteix a buscar canvis en la brillantor a les estrelles que indiquin que un planeta està passant davant ella, és a dir, un trànsit. És el mateix que, des de l'espai, fa el telescopi Kepler, encara que amb una precisió molt més gran que la que s'aconsegueix a Terra.

Com les nanes vermelles tenen una brillantor molt feble és més fàcil detectar els seus planetes des de la superfície terrestre. En aquest cas, la GJ1214 és cinc vegades més petita que i 300 vegades menys brillant que el Sol, pel qual es troba en aquest cas.

Per confirmar la mida i la massa del nou planeta, els astrònoms van necessitar la precisió de l'espectògraf ARPS, de 3,6 metres de diàmetre, que l'ESO té instal•lat a l'observatori de La Silla (a Xile).