IV Nit de Misteri a La Mota

El passat dia 5 de juliol de 2008 vam assistir a la IV Nit de Misteri de La Mota a Palol de Revartit (Pla de l'Estany), ben a prop de Banyoles.

El programa prometia una vetllada com a mínim curiosa. Podeu consultar-lo fent click aquí.

L'entorn és fantàstic. L'església de La Mota és força bonica i està ubicada en un petit altiplà que domina pràcticament tots els horitzons al bell mig d'una zona boscosa molt densa. Podria resultar un lloc interessant per a realitzar observacions astronòmiques, però caldria visitar-lo quan tot l'enllumenat per l'ocasió no estigués en funcionament.

El més interessant de l'església és la porta, on es poden veure moltes ferradures clavades i la marca d'algunes que han estat robades de la porta. La tradició diu que la ferradura porta sort. Això és perquè antigament només podien ferrar els cavalls els nobles, i acostumaven a fer-ho amb plata! De manera que quan algú que no era noble es trobava una ferradura perduda, realment tenia sort!, doncs tenia un elevat valor econòmic!.

Adjacent a l'església hi ha un mas molt bonic, amb abeuradors i jardins molt ben arranjats. També hi ha un petit menhir a punt de caure, encara que penso que molt probablement es pot tractar d'una fita o pedra de terme. De tota manera no seria gens estrany trobar ermites cristianes associades a megàlits en aquesta zona.

Hi havien diverses paradetes amb tot de material esotèric on fins i tot et podies fer una fotografia on es veia la teva aura. Això resultava força curiós, doncs la noia que operava la càmera tenia unes fotos de mostra que, la veritat, semblaven retalls d'aurora boreal afegits sense massa traça a la cara dels que s'atrevien a provar-ho al cost d'uns mòdics 20 euros. El cert és que la càmera estava amagada dins d'una caixa decorada amb estels a l'ús i, el més curiós, per fer-te la foto i que sortís l'aura havies de posar la ma sobre una curiosa plataforma metàl·lica amb la forma dels 5 dits que estava connectada a la caixa de la càmera per un cable força gruixut. Posar la ma sobre aquest artefacte se suposa que fa aparèixer l'aura a la foto. La veritat és que no semblava massa confiable l'invent...

Aquesta mateixa noia, la Gemma Vila, va començar la nit impartint un breu "taller d'energies", on podies intentar captar l'energia,l'aura, de les persones del teu voltant. Bàsicament consistia en emparellar-se amb algú i, mentre un es fregava les mans l'altre mantenia els ulls tancats tot pensant en el que més li agradava, separats per un metre i mig de distància. Llavors el de les mans estenia els braços i els palmells de les mans cap al seu oponent d'ulls clucs i avançava recorrent tot el contorn del cos i apropant-se cada vegada més fins que es notava una mena de barrera energètica, un rebuig. En aquest punt havies entrat en contacte amb l'aura de l'altre persona. Si arribaves a tocar-li el cos volia dir que havies travessat la seva aura. Un cop fet això s'invertien els papers i ens explicàvem mutuament les sensacions.

Després de fregar-me les mans vaig notar el següent: escalfor immediatament (producte del fregament) i pessigolleig a les puntes dels dits i a les mans com quan se t'adorm alguna part del cos. Aquesta sensació es va fer una mica més evident en estendre els braços i al apropar les mans al tors de la noia de davant meu. Crec que totes aquestes sensacions són producte de l'estimulació del fluix sanguini a les mans fruit del fregament i no pas d' haver entrat en contacte amb l'aura de la Cèlia. Si més no, aquesta explicació és més senzilla...La Cèlia, en canvi, em va dir que la meva aura era molt gran i potent, especialment de cintura cap a munt i molt especialment al cap.

Tot seguit en Sebastià d'Arbó i en Bartomeu Bioques van impartir una interessant xerrada sobre les profecies de la fi de la humanitat. En fi, el millor va ser quan es va explicar la famosa profecia dels mayas,segons la qual al 2012 hi haurà un canvi considerable a la Terra. Aquest canvi estarà motivat per un raig que vindrà del centre de la Via Làctia i que ens transmutarà l'ADN a tots! Impressionant! També va  resultar interessant saber que alguns altres vidents han pronosticat una aliança USA-Rússia per fer desaparèixer als xinesos! Tot això tindrà lloc acompanyat d'un gran canvi climàtic. Ah, i també resulta que l'Islam tornarà a Europa i, concretament, Barcelona serà presa pels musulmans. Tot això passarà durant el regnat a Espanya d'un rei anomenat Felip, us sona?

Al final de la nit es va practicar un ritual de regeneració celta a càrrec dels Bruixots del Pirineu.

L'Imma del Destí, la bruixa, va fer un ritual força interessant basat en una llegenda celta en la que un druida ideava un ritual per evitar que la gent del seu poble desaparegués. Adaptat als temps moderns l'objectiu de la nit era sortir de La Mota convertits en homes i dones nous, regenerats i renovats per dins i per fora, com amb dos iogurts de més!

Es va col·locar una caldera al terra i es van fer diverses invocacions als druides i a la Terra. Tot això mentre la bruixa col·locava successivament una escombra del dret i del revés sobre l'olla per tal que tota l'energia de l'Univers es canalitzés a dins de l'olla. Així, penso que l'escombra i l'olla actuaven com a "axis mundi". Sobre això, i per no allargar-me massa, podeu consultar la Wikipedia fent click aquí. Un menhir, per exemple podria ser un exemple d'eix del mon a la prehistòria.

Tot seguit es va introduir a l'olla una pedra que tenia inscrit un trisquel o lauburu, un dels símbols més poderosos dels druides i de la tradició celta. A continuació es va afegir a l'olla vesc i espígol (plantes sagrades i amb propietats medicinals molt preuades pels druides), a  més d'una tela vermella que ho va cobrir tot, excepte la pedra amb el trisquel, que va ser retirada de l'olla. Finalment tots els assistents vam cridar amb la bruixa la paraula gaèlica "sláinte!" (es pronuncia "esloncha!", que vol dir "salut!").

Per finalitzar el ritual tothom que ho va voler (m'atreviria a dir que pràcticament tots els assistents) havíem de posar-nos a dins de l'olla mentre l'Imma del Destí ens passava la ma per l'esquena i el clatell i detectava així el nostre esperit. A mi em va dir que era optimista però que m'esforçava molt en tot per ser-ho i fer que les coses avancin i que estava en el bon camí. Just abans d'entrar descalços  a l'olla en Benet, el Bruixot Rebel, ens donava una bosseta amb llavors de trébol. Aquest trébol s'havia de plantar de seguida i cuidar-lo i, si germina i prospera, el podrem regalar a les persones que pensem que el necessiten doncs haurà esdevingut un talismà molt poderós.

La cua per entrar a dins de l'olla va ser de 45 minuts!, i la gent comentava que ja que havíem arribat fins allí calia fer  les coses ben fetes i acabar bé el ritual. Allí estàvem tots, fent cua per tal de complir amb els druides quan, només una hora abans, tots havíem rigut les bromes i desqualificacions sobre l'església catòlica que s'havien fet a les xerrades sobre la fi dels temps. Curiosa ironia, critiquem un culte-tradició alegrement mentre practiquem un altre ficant-nos dins d'una olla...

Per cert, he plantat el trébol, si germina i si algú en vol, que no s'estigui de dir-ho!

Sláinte!