Ardi, un ancestre de 4 milions d'anys

Troben a Etiòpia Ardi, l'esquelet de l'homínid més antic.

L'han batejada amb el nom d'Ardi i és una femella que va viure fa 4,4 milions d'anys a l'actual Etiòpia, cosa que la converteix en l'homínid més antic que es coneix. Té un milió d'any més que la Lucy, l'exemplar d'"Australopithecus" trobada a uns 60 quilòmetres d'on ha aparegut la seva predecessora. El que més ha impressionat els paleontòlegs és que l'Ardi té més característiques similars a les dels humans que no pas als simis, cosa que fa pensar que l'avantpassat comú d'humans i ximpanzés era menys semblant als simis del que es pensava. Per exemple, caminava dreta sense aguantar-se amb els nusos dels dits. Els detalls surten publicats a la revista "Science".

L'Ardi és un exemplar d'"Ardipithecus ramidus", una espècie d'homínid que va viure fa 4,4 milions d'anys. Feia poc més d'1,20 metres i pesava uns 50 quilos.

Els científics han examinat les restes de 110 individus d'aquesta espècie localitzades fa 17 anys a la serralada d'Afar, al nord-oest d'Etiòpia. Serien parents de l'avantpassat comú d'humans i ximpanzés que els científics calculen que va viure fa uns 6 milions d'anys.

De l'Ardi s'ha conservat el crani, les dents, la pelvis, les mans, els peus i altres ossos, l'anàlisi dels quals ha revelat que aquests homínids tenen característiques que qüestionen les teories sobre com era l'avantpassat comú. La revista "Science" se'n fa ressò.

Veient que té més semblances a un humà que a un ximpanzé, els experts asseguren que els homínids i els simis africans van evolucionar de manera diferent i que ja no es pot considerar que el ximpanzé sigui un representant de l'avantpassat comú.

Fins ara es pensava que l'avantpassat comú estava adaptat per viure a dalt als arbres i que, quan era a terra ferma, caminava amb el suport dels nusos de les mans.

Els paleontòlegs, però, han arribat a la conclusió que no era així, sinó que caminaven drets, amb les mans lliures, encara que sense tanta facilitat com el seus successors, i que també podien córrer, però amb la mateixa poca eficàcia. Es creu que s'enfilaven només de tant en tant als arbres, amb l'ajuda de les quatre extremitats.

Vivien un una zona boscosa, humida i freda. L'Ardi i els seus congèneres tenien una dieta omnívora que també inclouria fruita, fulles i nous. La dentadura de mascles i femelles no està gaire diferenciada, cosa que remet a la idea d'un grup d'homínids amb poca competició entre mascles.

Més info i imatges "aquí"