És ben sabut gràcies a l’estudi de fòssils d’ossos d'animals trobats en els llocs d’habitació d’Homo Neanderthalensis que aquests propers parents humans extints eren caçadors de caça major qualificats. Ara tenim però noves proves força convincents que aporten més llum sobre el que en realitat els neandertals menjaven.

Investigadors de la Universitat George Washington i de l'Smithsonian Institution han trobat grànuls de midó procedents de llegums, però també de dàtils i de l'ordi silvestre a l’endurida placa dental fòssil. De les dents d’individus neandertals de 40.000 anys d'antiguitat!

Afirmen que aquesta és la primera evidència directa que els neandertals menjaven una gran varietat de plantes, des del nord d'Europa fins a l'oest d'Àsia. Els grànuls d'ordi silvestre també mostren danys que denoten que havia estat cuinat. Així els neandertals van ser capaços de collir i preparar herbes i llavors silvestres molt abans que aquestes plantes finalment fossin domesticades i cultivades pels humans moderns ja en el Neolític.

Aquestes dades procedeixen de Henry, A.G., Brooks, A. S., Piperno, D.R., 2011. Microfossils in calculus demonstrate consumption of plants and cooked foods in Neanderthal diets (Shanidar III, Iraq; Spy I and II, Belgium), Proceedings of the National Academy of Sciences 108, 486-491. Podeu accedir a l'article en pdf aquí.

I tot just aquest matí, comentant aquest tema amb un amic, m’ha preguntat si els neandertals sabien fer foc. Li he contestat que sí i llavors la següent pregunta ha estat: ELS NEANDERTALS MENJAVEN CRISPETES????

Un cop superada la primera impressió (ben profunda us ho confesso), l’hi he explicat que en realitat l’ordi i el blat són plantes ben diferents, i que les crispetes es fan amb blat de moro, que és una planta americana i que els neandertals no van colonitzar Amèrica. Els amics neandertals malauradament es van extingir fa entre 20.000 i 30.000 anys i de fet el blat de moro es va domesticar com a mínim fa uns 6000 anys a Mesoamèrica i va contribuir a l’esplendor i èxit de les civilitzacions precolombines.

Avui aquesta planta contínua aportant “èxit” a les civilitzacions actuals i fins i tot podem fer funcionar vehicles amb blat de moro!

Efectivament, el blat de moro pot ser utilitzat com a biomassa per fabricar pellets per a la calefacció i també per a la producció d'etanol (que es pot barrejar amb la gasolina). Els alts preus del combustible a partir de mitjans del 2007 van portar a una major demanda d'etanol (ull, no confondre amb metanol), que al seu torn va provocar l'alça dels preus pagats als agricultors pel blat de moro de manera que la collita del 2007 va ser una de les més rendibles de la història. El preu dels aliments es va veure afectat en certa mesura per l'ús de blat de moro per a la producció de biocombustibles. L'ús de blat de moro per a la producció d'etanol augmenta la demanda, i per tant el preu del blat de moro. Això, al seu torn es tradueix en que part de la superfície agrícola destinada a d'altres cultius alimentaris sigui destinada a la producció de blat de moro, així que es redueix l'oferta dels cultius d'altres aliments i augmenta també els seus preus.

Tot un desastre sobre el que convé reflexionar quan mengem crispetes mentre veiem una pel•lícula al cinema!

Ep, això és seriós!, sobretot si menges crispetes a un cinema de Riga! Sí, segons es va informar el 22 de febrer el “Fòrum cinema” de Riga, un dels cinemes amb més capacitat de la capital de Letònia, va registrar un terrible assassinat durant la projecció del film 'Cisne Negro'.

Un home de 43 anys va ser assassinat pel seu company de butaca durant la projecció de la cinta dirigida per Darren Aronofsky i protagonitzada per Natalie Portman.

Quan el film arribava a la seva fi, durant els títols de crèdit l'agressor, de 27 anys, va treure una pistola -legalment registrada ja que era policia- i va disparar a la víctima.

Pel que sembla, segons informa el diari britànic “The Guardian”', agressor i víctima havien mantingut una forta discussió durant la projecció ja que al jove li molestava el soroll que la víctima feia mentre menjava crispetes.

L'agressor, que a més de ser graduat a l'Acadèmia de Policia té un doctorat en Dret per la Universitat de Letònia, va esperar tranquil•lament a que arribessin les autoritats i no va oposar cap tipus de resistència en ser detingut.

El món s’acaba!

Però no acabem de perdre l’oremus i tornem al tema de la dieta neandertal. L’estudi de les paleodietes és important doncs la dieta resulta un factor adaptatiu d’importància capital, som el que mengem o mengem segons el que som? I com podem saber què menjaven els nostres avantpassats fòssils? Doncs estudiant amb el microscopi electrònic els patrons de desgast que l’acció de mastegar provoca sobre les dents. Així, cada aliment, si és més o menys abrasiu per exemple, deixa una empremta que pot ser llegida i interpretada avui fins al punt que es pot inferir què i com menjaven els homínids fòssils.

Sobre el patrons de microestriació dental podeu consultar les recerques de l’equip del Doctor en Biologia Jordi Galbany, expert primatòleg.

I si encara teniu més curiositat sobre què menjaven els neandertals i també voleu passar una magnífica estona de lectura prehistòrica us recomano la saga “El fills de la Terra” de Jean Marie Auel. Especialment el primer volum “El clan de l’ós de les cavernes” (“El clan del oso cavernario” si el voleu adquirir doncs em sembla que no està publicat en català).

Bé, doncs us recomano especialment aquesta lectura si voleu fer una primera aproximació a la prehistòria d’una manera lúdica , ja que el llibre explica moltes coses sobre paleoantropologia des del punt de vista de la dóna, amb rigor però també amb emoció.

Evidentment en tractar-se d’una novel•la la seva autora es pren algunes llicències. Per exemple, a mi em van sobtar molts les receptes del que m’atreveixo a anomenar “rebosteria neandertal”, no us explico res més per no arrabassar-vos l’emoció de la lectura.

Precisament al final del mes de març es publica el darrer volum de la saga "La terra de les coves pintades". Podeu veure la presentació del llibre aquí, minut 51:19.

Sobre la novel•la també es va fer una pel•lícula força interessant protagonitzada per Daryl Hannah.

Al final de la conversa amb el meu amic hem arribat a la conclusió que sí, que si els neandertals haguessin tingut a l’abast blat de moro, segurament haurien menjat crispetes!, les bases de les esferificacions sapiens ja es van posar al Paleolític!