Sovint en aquest web haureu llegit el terme “holístic - a”. Però, què és en realitat el pensament holístic?

Resulta interessant comprovar com, en el fons, aquest terme i sistema intel•lectual es troba en tots els àmbits de l’activitat humana i, fins i tot, en tots els àmbits de l’Univers. I aquest, l’Univers, és també holístic doncs? O potser tot això no és res més que una altre manifestació del perniciós (i persistent) principi antròpic, a saber: “l’Univers és així perquè nosaltres estem aquí per veure’l”?

La part que més m’interessa del pensament holístic és la que aprofundeix en la capacitat de cada minúscula part d’un conjunt més gran, d’influir sobre aquest i ajudar a definir-lo. Així, per exemple, les nostres cèl•lules formen part del nostre organisme i sense ell potser no tenen raó de ser però, alhora, cada una d’elles és portadora del codi genètic que ens defineix com a un ens complet i esdevenen aleshores, un sistema únic i tant important com l’organisme del que formen part.

Potser en totes aquestes reflexions es va perdre la jove Sophie Friedman, filla de l’astrofotògraf Alan Friedman, quan va capturar aquesta imatge a través del sostre solar del cotxe del seu pare quan tot just acabaven de travessar una tempesta a Buffalo, New York.

Si us hi fixeu bé, en les gotes d’aigua, cada una d’elles forma una imatge independent dels núvols presents al cel. Així, cada gota transmet la informació d’aquest “tot” u “holos” que seria la tempesta de la que formaven part...

Per si el tema resulta una mica complicat us recomano llegir un article del professor Marcos Fidel Barrera Morales, molt complet i que us permetrà aproximar-vos als “misteris” del pensament holístic...