ACTUALITZACIÓ 04-01-2011
Galeria d'imatges
Entrevista a Rafael Balaguer a Ràdio Girona, Cadena SER, 03/01/2011
Notícia al Diari de Girona, 02-01-2011
Notícia a El Poll, 02-01-2011
Telenotícies migdia TV3, 04-01-2011

Un dia gloriós per a la Ciència Albert Einstein i Niels Bohr discutien sobre les lleis de la Natura que regeixen l’Univers. Einstein s’oposava bàsicament a la terrible incertesa que segons Heisenberg dominava la física quàntica i argumentava que, per a ell, l’ordre que exhibeix l’Univers a gran escala era totalment contradictori amb el “caos” que regna en les regions properes als nuclis atòmics, el reialme de Bohr, i que en certa manera pot fer-nos percebre l’Univers com una entitat dominada per l’atzar.

Sobre l’atzar, en un moment concret Einstein va dir: “-Déu no juga als daus!”, i Bohr va contestar de seguida i de forma airada: “-...i qui és vostè per dir-li a Déu allò que ha de fer?”

Personalment opino com Bohr, però també com Einstein en el sentit més lúdic de la qüestió, a saber: Déu no juga als daus, però sí que juga al billar! I és que l’atzar, la casualitat, no existeix i està únicament en funció de si hi ha algú per a percebre els esdeveniments còsmics com a processos atzarosos, senzillament perquè no som capaços de discernir els mecanismes que els regeixen, un cop més l'acció de les “lleis de la Natura” ocultes... o no.

Durant mil•lennis el joc de billar còsmic que és el Sistema Solar ha fascinat als humans, primer causant terror en observar com el Sol, dador de vida, era engolit per la diabòlica Lluna sense causa aparent. Per a les civilitzacions precolombines una gran serp amb plomes (potser reminiscència dinosauroide?), Quetzalcóatl, devorava el Sol durant els eclipsis i per tal que el Sol tornés calia fer fins i tot sacrificis humans.

Per fortuna, la Ciència ha desplaçat al mite com a sistema d’adquisició de coneixement, canviant fins i tot la nostra estructura cerebral. Abans de l’Edat de la Ciència, la gent no disposava d’estructura mental per a interpretar la Natura, de manera que de forma general s’acceptava el món tal i com es percebia. Una pedra era una pedra , una flor era una flor, i una estrella era una estrella. I cada un comptava amb una natura pròpia i immutable i els éssers humans eren clarament especials. I un eclipsi de Sol, per exemple, canviava les coses de manera dramàtica i misteriosa. Els albors de la Ciència van implicar que la simple acceptació podia donar pas a la indagació. La Ciència accepta el repte de mirar més enllà del que és superficial tot cercant significats més profunds, el seu objectiu consisteix en respondre per què les coses són com són.

Avui coneixem bé el mecanisme que regula els eclipsis i que és un dels que primer va despertar l’interès dels primers grans científics moderns, els antics grecs. A partir de l’estudi científic dels eclipsis, Pitàgores i els seus seguidors van demostrar que la Terra era rodona, van mesurar la seva circumferència, i fins i tot van calcular la distància entre la Terra i el Sol. La carambola còsmica del nostre billar particular és possible per la mida aparent del Sol i la Lluna durant els eclipsis: un eclipsi total de Sol es produeix per una qüestió d’alineació i de perspectiva, el Sol és 400 vegades més gran que la Lluna, però Selene està 400 vegades més a prop de nosaltres que el gran Helios!, vet aquí el poder de la Ciència dels antics!

Però què és exactament un eclipsi de Sol?

Un eclipsi de Sol té lloc quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, i queden gairebé alineats. L'ombra de la Lluna impacta amb la Terra i no deixa passar la llum solar.

L'òrbita de la Lluna té una inclinació aproximada de 5 graus respecte l'eclíptica, que és el pla que formen el Sol i la Terra. Tan sols creua aquest pla dues vegades l'any. Aquests punts s'anomenen estacions d'eclipsis ja que tan sols en aquestes èpoques poden ocórrer els eclipsis. L'aparició d'un eclipsi està determinat per la fase de la Lluna. Els eclipsis solars tan sols passen quan tenim Lluna nova, i són força escassos.

Tipus d'eclipsis:

L'ombra de la Lluna està formada per tres parts: la regió central, formada per l'ombra (zona d'eclipsi total) i l'antombra (zona d'eclipsi anular) i la regió exterior anomenada penombra (zona d'eclipsi parcial). Així doncs, es pot observar algun dels tres tipus d'eclipsis solars segons la part de l'ombra que passi sobre nosaltres.

Eclipsi solar total: per als llocs en que travessa l'ombra, tota la porció central del sol queda coberta. Es fa fosc com si fos de nit i és la única oportunitat per a observar la corona solar, la capa més externa de l’atmosfera solar.

Eclipsi solar parcial: per als llocs on travessa la penombra, tan sols una part del sol queda coberta. El cel s'enfosqueix d'acord amb la quantitat de llum que és bloquejada per la Lluna.

Eclipsi solar anular: quan la Lluna està suficientment lluny dins la seva òrbita, l'ombra no arriba a la Terra i per tant no hi ha cap regió de totalitat. Tan sols veiem un fi anell de llum al voltant de la Lluna.

Pot succeir que un eclipsi sigui anular en alguns llocs i total en d'altres, si la Terra està just en la regió de transició. En aquest cas, s'anomena híbrid.

Aquest hivern estem d’enhorabona en quant a caramboles, el billar a 3 bandes (i mai millor dit!) està de moda allà dalt!

En efecte, el passat dia 21 de desembre de 2010 vam tenir un eclipsi total de Lluna, que no vam poder veure des de Catalunya però que va ser especial per coincidir amb el solstici d’hivern, el primer eclipsi total de Lluna solsticial en els darrers 456 anys!

Els eclipsis de Lluna esdevenen en Lluna plena i quinze dies després, en Lluna nova, és possible que es produeixi un eclipsi de Sol.

Que és precisament el que passarà el proper dia 4 de gener. El primer eclipsi solar de l'any 2011 es produeix en el node ascendent de la Lluna a Sagitari. Un eclipsi parcial de Sol doncs serà visible des de gran part d'Europa, Àfrica del Nord i Àsia Central.

L'ombra penombral primer toca la superfície de la Terra al nord d'Algèria a les 06:40:11 TU. A Europa occidental es tractarà doncs d'un eclipsi parcial a la sortida del Sol!, ja que quan el Sol surti per l’horitzó ja haurà començat l’eclipsi.

L’eclipsi comença a les 07:40 del matí, amb el Sol sota l’horitzó. A la seva sortida, cap a les 08:15 el Sol ja estarà eclipsat en un 20% aproximadament. El moment de màxima foscor s’assolirà cap a les 08:59, quan la Lluna ocultarà el 55% del disc solar. Finalment Quetzalcóatl deixarà lliure al Sol a les 10:20. L’eclipsi més gran (70%) el viuran al nord de Suècia, on l'eix de l'ombra de la Lluna passarà a només 510 quilòmetres per sobre de la superfície de la Terra.

Tot seguit podeu veure una simulació de l'eclipsi sobre Catalunya.

I com observar-lo?

Com que l’eclipsi és a primera hora del matí i amb el Sol sortint ja eclipsat, per observar el fenòmen haurem de buscar un lloc amb l’horitzó sud-est totalment lliure d’obstacles, ja que fins i tot al final de l’eclipsi el Sol pot quedar per sota dels edificis o turons propers a la nostra ubicació.

Per a trobar un lloc idoni podeu fer servir el programa gratuït "The Photographer’s Ephemeris". Òbviament, a Catalunya el millor lloc per observar l’eclipsi serà la costa. En la següent imatge podeu apreciar el camp de visió de l'eclipsi des de la platja de S'Agaró, des de la sortida del Sol fins al final de l'espectacle (línies grogues).

L'Agrupació Astronòmica de Girona instal•larà el seu camp d’observació a la platja de S’Agaró. Podeu veure com arribar-hi des d'aquest mapa:

Veure mapa més gran

Allà desplegarem diversos telescopis per a l’observació segura del Sol. Podrem observar el Sol amb filtres específics en llum visible, que permeten veure la fotosfera solar i les seves taques directament a través del telescopi. També disposarem d’un telescopi que permet observar l’emissió del calci del Sol, que ens mostra imatges insòlites en color blau de l’estructura profunda i la textura granulosa de la fotosfera solar (la superfície visible del Sol). La llum solar en la banda K del calci ens permet estudiar les “platges” del Sol, zones clares de les que posteriorment sorgeixen les taques (zones més fredes de la fotosfera solar, la fotosfera està a uns 5000ºC i les taqués a només 3500ºC, aquestes taques es veuen fosques per contrast tèrmic). Així, aquest telescopi ens mostra abans que cap altre instrument la preparació de l’activitat solar.

Observarem el Sol també mitjançant sistemes de projecció que permetran gaudir de l’eclipsi a diverses persones alhora de manera còmoda i segura i facilitarem ulleres especials a tothom que vulgui participar en l’activitat.

Cal recordar que observar el Sol és EXTREMADAMENT PERILLÓS i que no podem observar-lo amb cap sistema que no sigui un filtre específic astronòmic i que protegeixi l’obertura total de l’instrument d’observació. No serveixen radiografies, negatius, vidres de soldador, etc, que poden causar lesions irreversibles. Aquestes lesions són molt greus i perilloses perquè són indolores en el moment de produir-se!

Ara només cal que la meteorologia acompanyi, veniu ben abrigats a veure sortir el Sol sobre el mar en el que promet ser un espectacle irrepetible, ja que, sens dubte, no és cada dia que Déu juga al billar!