Els astrònoms han descobert que les estrelles petites i dèbils, conegudes com nanes vermelles són molt més prolífiques del que es pensava, fins al punt que el nombre total d'estrelles en l'univers és probablement tres vegades més gran que l’estimat fins avui. Com que les nanes vermelles són relativament petites i febles en comparació a les estrelles com el nostre Sol, els astrònoms no havien estat capaços de detectar-les en galàxies diferents de la nostra pròpia Via Làctia i els seus veïns més propers.

Així, no sabien quina part de la població estel•lar total de l'univers es compon de les nanes vermelles.

Ara els astrònoms han utilitzat instruments de gran abast en l'Observatori Keck a Hawaii per detectar la signatura de les nanes vermelles en vuit grans galàxies relativament properes que es troben entre 50 i 300 milions d'anys llum de distància.

Van descobrir que les nanes vermelles, que són només entre el 10 i 20 per cent de la massa del Sol, eren molt més abundants del que s'esperava.

L'equip va descobrir que hi ha prop de 20 vegades més nanes vermelles en les galàxies el•líptiques que a la Via Làctia, va dir Charlie Conroy, que també va estar involucrat en la investigació.

Aquest descobriment podria tenir un impacte important en la nostra comprensió de la formació de galàxies i la seva evolució.

Per exemple, va dir Conroy, les galàxies podrien contenir menys matèria fosca, una misteriosa substància que té massa, però que no pot ser directament observada.
A més d'augmentar el nombre total d'estrelles en l'univers, el descobriment també augmenta el nombre de planetes que orbiten les estrelles, que al seu torn eleva el nombre de planetes que podrien albergar vida. De fet, un exoplaneta descobert recentment que els astrònoms creuen que podria sustentar la vida gira al voltant d'una estrella nana vermella anomenada Gliese 581.

Hi ha possiblement milers de milions de Terres que orbiten aquestes estrelles. Les nanes vermelles que van descobrir, que solen ser més antigues de més de 10 mil milions d'anys, han estat actives el temps suficient per a que es doni la possibilitat d’evolució de formes de vida complexes. És una de les raons per què els astrònoms estan interessats en aquest tipus d'estrelles.