Un equip d'astrònoms europeus ha descobert, a través del telescopi MPG / ESO, un exoplaneta que ha entrat a la Via Làctia des d'una altra galàxia i que es troba orbitant una estrella que s'acosta a la fi de la seva vida, segons ha explicat l'European Southern Observatory (ESO). Aquest comportament del cos espacial, que podria ser envoltat per l'estrella en un acte que els científics han anomenat com "canibalisme estel·lar", ha propiciat noves teories sobre el futur del sistema solar.

Segons ha explicat l'ESO, el planeta, conegut com HIP 13044b, té una massa mínima de 1,25 vegades la de Júpiter i acaba de ser descobert orbitant una estrella d'origen extragalàctic, tot i que l'estrella es troba ara dins de la Via Làctia. HIP 13044b és un dels pocs exoplanetes coneguts que ha sobreviscut el període en que la seva estrella mare s'expandeix massivament després d'esgotar les reserves de combustible d'hidrogen en el nucli.

Pel que fa a l'estrella, és coneguda com HIP 13044, i està situada a uns 2.000 anys-llum de la Terra, en la constel meridional de Fornax (el Forn). En aquest sentit, els experts han assenyalat que pertany a l'anomenada 'corrent Helmi', un grup d'estrelles que originalment van pertànyer a una galàxia nana que va ser devorada per la Via Làctia fa uns 9.000 milions d'anys enrere.

Podeu trobar més informació sobre els corrents estel·lars i el canibalisme galàctic "aquí"

El director de la investigació i membre del Max-Planck-Institut für Astronomie (MPIA) Johny Setiawan, ha destacat que aquest descobriment "és part d'un estudi en què sistemàticament s'estan buscant exoplanetes que orbiten estrelles que s'acosten a la fi de les seves vides, i va apuntar que aquest cas és "particularment fascinant perquè gràcies a ell es pot albirar el futur distant del sistema planetari, ja que es pensa que el Sol també arribarà a expandir-se en uns 5.000 milions d'anys".

Segons ha explicat Setiawan, l'estrella també planteja preguntes "interessants" sobre com es formen els planetes gegants perquè "sembla contenir molt pocs elements més pesants que l'hidrogen i l'heli, molt menys que qualsevol altra estrella que albergui planetes". "Per al model àmpliament acceptat de formació de planetes és un trencaclosques explicar com aquesta estrella, que gairebé no conté element pesat algun, va poder haver format un planeta. Els planetes al voltant d'estrelles com aquesta probablement s'han de formar d'una manera diferent", ha afegit.