La Terra i la Lluna es van formar com a resultat d'una col•lisió gegant entre dos planetes de la grandària de Mart i Venus. Fins ara es pensava que va succeir quan el sistema solar tenia una edat de 30 milions d'anys aproximadament. Fa 4.537 milions d’anys. Però la nova investigació de l'Institut Niels Bohr mostra que la Terra i la Lluna s'han d'haver format molt més tard, potser fins a 150 milions d'anys després de la formació del sistema solar.

"Hem determinat les edats de la Terra i la Lluna utilitzant isòtops de tungstè, que poden revelar si els nuclis de ferro i les seves superfícies de pedra han estat barrejats durant la col•lisió", explica Tais W. Dahl, que va realitzar la investigació com a tesi en geofísica a l'Institut Niels Bohr, a la Universitat de Copenhaguen en col•laboració amb el professor David J. Stevenson, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech).

Els planetes del sistema solar van ser creats per les col•lisions entre planetes més petits en òrbita al voltant del Sol. En les col•lisions dels planetes petits, aquests es fonen i formen planetes cada cop més grans. La Terra i la Lluna són el resultat d'una col•lisió entre dos gegantins planetes de la grandària de Mart i Venus. Els dos planetes van xocar en un moment en que tots dos tenien un nucli de metall (ferro) i un mantell de silicats que l’envoltava (roca). Però quan va passar i com va succeir? La col•lisió va tenir lloc en menys de 24 hores i la temperatura de la Terra va ser tan alta (7.000 º C) que tant la roca com el metall es van fondre. Però la massa de roca i la massa de ferro també es van barrejar entre si?

Sobre la col·lisió podeu veure aquest vídeo. El presenten com una nova teoria sobre la formació de la Lluna. Bé, la idea no te res de nou, però les imatges sí que estan força aconseguides...

L'edat de la Terra i la Lluna es pot datar mitjançant l'examen de la presència de certs elements en el mantell terrestre. El Hafni-182 és una substància radioactiva, que es descompon i es converteix en isòtop de tungstè-182. Els dos elements tenen propietats químiques molt diferents, encara que els isòtops de tungstè prefereixen els metalls, i el hafni prefereix els silicats, és a dir, roca.

Es triga 50-60 milions anys per a que el hafni degeneri en tungstè, i durant la col•lisió que va donar origen a la Lluna gairebé tot el metall es va enfonsar en el nucli de la Terra. Però el tungstè va entrar també al nucli?

Utilitzant càlculs de model dinàmic de la barreja turbulenta de la roca líquida i les masses de ferro s'ha trobat que els isòtops de tungstè de la formació primerenca de la Terra romanen en el mantell rocós. Els nous estudis impliquen que la formació de la Lluna es va produir després que tot el hafni s'havia deteriorat i transformat per complet en tungstè.

El resultat de la investigació indica que la Terra i la Lluna s'han d'haver format molt més tard del que es pensava anteriorment, és a dir, no 30 milions d'anys després de la formació del sistema solar fa 4.567 milions d'anys, sinó potser fins a 150 milions d'anys després de la formació del sistema solar, fa 4.417 milions d’anys.

Així, la precisió atòmica sorprèn, tot tenint en compte que no fa massa temps i per mètodes bibliogràfics (i mai millor dit), la humanitat també gosava posar data concreta al moment de l’aparició de la Terra.

És evident que tota data que suggereix de manera específica un fet requereix que algú l’hagi establert. La data de la Creació sembla que la va establir (molt acuradament) James Ussher, arquebisbe d’Armagh, de l’Església d’Irlanda, ja al segle XVII. Ussher va ser un estudiós de la Bíblia, l’únic llibre que coneixia i que valorava per sobre de cap altre. No tenia el menor dubte sobre que tot el que es deia a la Bíblia tenia un caràcter històric exacte.

D’acord amb aquesta idea, es va ficar de ple en les genealogies de l’Antic Testament, les llistes de qui va engendrar a qui, i va fer càlculs sobre la duració de cada generació dels molts patriarques, jutges i reis.

Al obrir-se així un camí de retorn a través del temps, Ussher va determinar, per a satisfacció pròpia, que la Creació va tenir lloc exactament la tarda abans del diumenge 24 d’octubre de l’any 4004 abans de Crist. I que el Diluvi Universal va passar al 2349 abans de Crist.

Naturalment, la Terra és molt més antiga i ara podem afinar molt més les datacions gràcies a la tecnologia. De Creació sí que en va haver una, fa molts milions d’anys. I d'evidències científiques de grans inundacions prehistòriques que estan en la base dels mites del Gran Diluvi també n'hi han.

De manera que Ussher potser no es va equivocar en la data de la Creació, si no en la manera d’intentar establir la seva cronologia. Clar que ara tenim avantatge!, al 1650 no sabíem res d’isòtops!, amb permís dels alquimistes!