Australopithecus sediba, el fòssil de Malapa.

La setmana passada es va avançar una notícia que anava a donar que parlar, un nou fòssil que es deia era intermedi entre Australopitecs i Homo habilis. Se'l va conèixer breument com a homínid de Malapa, però ara ja tenim un nom: Australopithecus sediba, el nom d'espècie significa "rierol natural" en llengua sesotho. Ha estat donat a conèixer avui a Science.

Va ser descobert l'agost de 2008 a la cova de Malapa, un sistema de coves de pedra calcària que forma part del de Sterkfontein, a prop de Johannesburg, la capital de Sud-àfrica. Segons els seus descobridors podria ser un avantpassat directe del gènere humà.

Aquest nou homínid està representat per dos individus bastant complets, un baró juvenil, i una dona adulta. Van ser datats per una combinació de tècniques entre 1,95 i 1,78 milions d'anys.

La dona es va identificar gràcies a la forma de la seva mandíbula i del maluc, i gràcies a una anàlisi de les dents es va poder calcular l'edat entre 20 i 30 anys, al moment de la seva mort. El baró tindria uns 12 anys. El més probable és que fossin coneguts i fins i tot parents, ja que el moment de la seva mort es calcula entre hores i setmanes de diferència.

Tenien braços més llargs que els d'un humà actual, però amb el rostre més semblant a l'humà que al dels Australopitecs. Mesuraven més o menys un metre vint d'altura, i la dona hauria pesat uns 33 quilos, mentre que el jove uns 27. El cervell del jove mesurava entre 420 i 450 centímetres cúbics (el d'un humà actual en mitjana està entre els 1200 i 1600).

Segons el descobridor Lee Berger, de la Universitat de Witwatersrand, els fòssils tenen una barreja de característiques, amb algunes més semblants a australopitecs, és a dir més simiesques, i d'altres més a prop del gènere humà.

El cervell, per exemple "sembla ser més avançat que el dels australopitecs", diu Berger. Té característiques que "tendeixen a atribuir-lo als primers membres del gènere Homo".

També el rostre apropa l'Australopithecus sediba cap al gènere humà, ja que té dents petites i un nas projectat. Alhora té braços molt llargs, tant com els d'un orangutan actual, similar als d'altres australopitecs.

Una altra característica més arbòria són els seus dits, que estan corbats, una adaptació a enfilar-se. Però alhora són curts aquests dits, com en els humans.

Les cames són llargues, i els turmells semblen estar intermedis entre els primers homínids i els humans moderns. El maluc i la pelvis s'apropa més a l'estructura de l'Homo erectus, segons Berger i col•legues. Tot això indica que A. sediba podria caminar de forma erecta i amb gambades, una forma més eficient de caminar i córrer.

No hi ha un dimorfisme marcat, és a dir femella i mascle són similars en mida, i la seva forma física és idèntica, la qual cosa també l'apropa a la família humana, i l'allunya dels australopitecs.

Això també podria indicar, segons els autors de l'estudi, que tènia un comportament sòcial en el qual no hi ha necessàriament un mascle que domina sobre un harem, i on són més cooperatius els mascles, en comptes de lluitar entre si per les femelles.

No solament les característiques l'ubiquen molt a prop d'australopitecs i humans, sinó també la data en la qual van viure, ja que els Homo habilis, els més antics del nostre gènere, tenen uns 2 milions d'anys. El que podria indicar, segons els autors, que és un avantpassat immediat del gènere humà.

L'A. sediba podria intervenir en la controvèrsia que s'estava donant últimament en paleoantropologia sobre l'origen del gènere Homo. Alguns deien que podria tenir el seu origen a Àsia, pel fòssil Homo georgicus, que té 1,8 milions d'anys i es va descobrir al Càucas. Però el sediba portaria novament l'origen dels humans a l'Àfrica, i més específicament a Sud-àfrica.

Hi ha un aclariment: NO és una baula perduda. És tan sols un fòssil més. Segons opinen els descobridors, podria ser descendent d'Australopithecus africanus, el qual va viure entre 2 i 3 milions d'anys enrere, i que fins a la data es creia l'avantpassat més directe i recent del gènere Homo del qual formem part. L'A. sediba s'allunya de l'Australopithecus afarensis i d'altres australopitecs.
Segons expliquen els descobridors, vivien en un ambient molt similar al que es veu avui en dia a la zona. Planícies amb valls boscoses.

Es creu que els dos individus d'A. sediba van morir alhora, potser caient a la cova on han estat descoberts, que abans tenia una entrada vertical. I van ser sepultats poc després per una petita inundació que els va cobrir de sediments. Raó per la qual avui en dia podem estudiar-los, sinó segurament haurien desaparegut per complet, i no s'haurien fossilitzat.

Al costat dels australopitecs, es van descobrir unes altres 25 espècies animals, incloent hienes, gossos salvatges, tigre dents de sable, gats salvatges, cavalls, antílops, conills, etc.

Tots els fòssils van ser preservats en una substància semblant al concret, un sediment molt dur, i difícil de treballar per als paleontòlegs.

Una dada anecdòtica és que Berger i col•legues van usar Google Earth per descobrir el sistema de coves en el que hi podria haver fòssils interessants, i va ser després el fill de Berger, Matthew, amb prou feines un nen, qui va donar amb l'A. sediba! Visiteu l'enllaç a Daily Mail!

Per a més informació i més imatges podeu anar als webs:
"Daily Mail"
"Science"