L'evidència més antiga d'animals de quatre potes que caminen a terra s'ha descobert a Polònia.

Les roques d'una pedrera abandonada enregistren les "petjades" de criatures desconegudes que vivien fa aproximadament 397 milions d'anys.

Els científics diuen a Nature que les petjades fòssils fins i tot retenen les impressions deixades pels "dits" dels peus dels animals. L'equip afirma que el descobriment significa que els vertebrats de terra van aparèixer milions d'anys abans del que fins ara es suposava.

"Aquest lloc ha produït el que considero que són alguns dels fòssils més emocionants que mai m'hagi trobat en la meva carrera com a paleontòleg”, deia el membre de l’equip Per Ahlberg des d'Uppsala, Suècia. "Són fòssils de petjades que ens donen el primer registre de com es traslladaven els nostres avantpassats a no gaire distància fora de l'aigua i continuaven a la terra i feien els seus primers passos."

Les petjades s'han identificat a la Pedrera Zachelmie, a les Muntanyes de la Santa Creu, al sud-est de Polònia.

Representen els moviments de molts animals mentre corrien al voltant del que havia estat una costa fangosa tropical en el Període Devonià Mitjà de la història de la Terra. Els trossos de roca carbonatada estan marcats amb impressions ben evidents de marxa.

Algunes osques s'obscureixen on els successius animals han trepitjat sobre el mateix fragment de terra; però altres retenen trets exquisits dels coixins i dígits que les van fer.

Els animals eren probablement semblants a cocodrils en aparença i vivien una existència similar a la dels amfibis (encara que aquests no apareixen fins a milions d'anys posteriorment). Les dimensions de les impressions suggereixen que alguns individus eren més grans de dos metres.

L'equip científic polonès i suec ha analitzat els patrons de les petjades per reconstruir com haurien mogut les criatures antigues els seus "malucs", "colzes" i "genolls".Això confirma que només animals de quatre potes, o tetràpodes, podrien haver deixat les marques.

La teoria sosté que les primeres criatures de terra evolucionaven a partir de peixos que tenien parells d'aletes laterals. La suposició dels paleontòlegs havia estat que hi havia una transició ràpida però a salts entre aigua i terra.

La descoberta canvia la història de l'aparició dels vertebrats a terra ferma. Potser el fòssil més notable en aquesta història és un organisme anomenat Tikaalik roseae, un animal que tenia trets intermedis trets entre els peixos i els tetràpodes.

Però Tiktaalik vivia fa aproximadament 375 milions d'anys; i encara que hi ha fòssils de transició una mica més vells, els tetràpodes de Zachelmie trenquen amb aquesta cronologia.

"La descoberta de petjades indubtables del primer període de l'Eifelià -fa 397 milions d'anys - fa retrocedir la divergència entre peixos i els vertebrats tetràpodes aproximadament 18 milions d'anys abans, si no probablement més" comenta el Dr. Philippe Janvier des del Museu Nacional d'Història Natural a París, França. "Sospito que ara puguem fer retrocedir la divergència a la fase Emsiana, fa potser 400 milions d'anys. Això és sorprenent, però és el què ens diu l'evidència dels fòssils".

Una altra sorpresa clau és que aquests tetràpodes vivien en un ambient marí, potser una llacuna de corall.

L'origen afavorit fins ara per l'emergència de tetràpodes havien estat ambients pantanosos, com deltes o llacs on hi havia aigua dolça dominant.

L'equip especula amb la possibilitat que els tetràpodes haurien pogut explotar en apropar-se a terra recursos alimentaris abundants en el que seria un menú exquisit servit fues vegades al dia: els animals moribunds atrapats per les marees en les aigües someres serien una presa fàcil per als primers vertebrats terrestres. En retirar-se l’aigua el banquet estava a punt per als que gosessin arrossegar-se a terra ferma!.