Els humans ja havien arribat a Europa occidentals fa 1,57 milions d'anys. Uns 200.000 anys abans de la mort dels hominins més antics trobats a Atapuerca, fa 1,3 milions d'anys, una espècie humana ja tallava les seves eines a la Vall de l'Herault, a prop de Motpellier.

Allà, en una pedrera de basalt de Lézignan-la-Cèbe, s'han trobat 20 eines de pedra tallades a l'estil olduvaià (la indústria humana més antiga que es coneix) que aquells individus utilitzarien per esquarterar animals o extreure el moll als seus ossos. La troballa la publica un equip del CNRS (Centre Nacional d'Investigacions Científiques, de les seves sigles en francès) en el número de desembre de la revista Comptes-Rendus PALEVOL. Podeu descarregar l’article original a http://www.academie-sciences.fr/publications/comptes_rendus/pdf/CRPalevo...

El nou jaciment el va trobar fa 15 anys Jean Rouvier, un habitant d'un poble proper que va recollir de la pedrera un grapat d'ossos i dents de mamífer fossilitzats. A l'estiu de 2008, Rouvier li va parlar de la seva troballa a un dels autors de l'estudi i es va començar a investigar el jaciment.

Els paleontòlegs es van trobar un gran nombre d'espècies antigues, des de rosegadors i bòvids fins a parents antics dels rinoceronts o els elefants. A més, les pluges de tardor van descobrir els artefactes humans que converteixen la pedrera de Lézignan-la-Cèbe en una nova referència per comprendre les migracions dels primers hominins que van poblar Europa. La conjunció de restes de vertebrats terrestres i traces de presència humana en el Plistocè inferior europeu sol es troba a Atapuerca i en el jaciment búlgar de Kozarnika.

Fins ara, s'havien trobat restes de poblacions humanes a Europa d'entre 1,2 i 1,4 milions d'anys d'antiguitat a Bulgària, Espanya i Itàlia. Una mica més a l'est, en el jaciment georgià de Dmanisi, s'havien trobat humans de fins a 1,8 milions d'anys. Aquesta tènue reguera de vestigis està ajudant a reconstruir el camí d'entrada a Europa d'aquells humans que van començar a elaborar eines a l'Àfrica fa 2,5 milions d'anys.

De moment, a França no s'han trobat ossos dels autors d'aquells resquills, però els paleontòlegs del CNRS són optimistes. Segons la seva opinió, el context geològic en el qual han aparegut les eines pot haver conservat restes humanes. De fet, els objectes s'han trobat a la superfície del jaciment. Els nivells d'on procedeixen encara no han estat excavats i poden conservar agradables sorpreses.

L'any que ve, estan previstes noves excavacions per aprofundir en el coneixement de la que, per ara, és l'ocupació humana més antiga d'Europa. A més, els paleontòlegs volen estudiar el significat de les marques de dents i indicis d’aprofitament de carronya i ossos rosegats que s'han trobat als fòssils de Lézignan-la-Cèbe. Cada vegada hi ha més pistes per començar a saber qui van ser i com van viure els primers europeus.