Un equip internacional de científics que inclou un astrònom de Princeton ha fet la primera observació directa d'un planeta que orbita una estrella similar al Sol. El descobriment marca la primera descoberta feta amb l'instrument de cacera de planetes més nou del món en el Subaru Telescope, ubicat a Hawaii.

L'objectiu, conegut com GJ 758 B, podria ser o un planeta gran o una "estrella fracassada", un nan marró. El company dèbil de l’estrella GJ 758 és de 10 a 40 vegades més massiu que Júpiter i està a uns 300 bilions de milles de la Terra.
"És un descobriment pioner perquè un dels objectius actuals de l'astronomia és detectar directament planetes al voltant d'estrelles com el nostre Sol", deia Michael McElwain, un membre de recerca postdoctoral al Departament de Princeton de Ciències Astrofísiques. "És també una comprovació important que el sistema - el telescopi i els seus instruments - estigui funcionant bé."

Les imatges de l'objecte es prenien al maig i agost durant les primeres preses de prova de l'equip d'observació nou. L'equip té membres de Princeton, la Universitat d'Hawaii, la Universitat de Toronto, l'Institut Max Planck per a l'Astronomia (MPIA) a Heidelberg, Alemanya, i l'Observatori Astronòmic Nacional de Japó (NAOJ) a Tòquio. Els resultats es publicaven en línia el dia 18 de novembre.

"Aquesta detecció desafiant però bonica d'un company massiu molt proper a un estel similar al Sol ens recorda una altra vegada quant veritablement poc sabem del cens de planetes gegants i nans marrons que tenim al voltant d'estrelles pròximes", deia Alan Boss, un astrònom en la Institució Carnegie per a la Ciència a Washington D.C., que no estava implicat en la recerca. "Les observacions com aquesta permetran els teòrics començar a ser capaços de formar i evolucionar teories sobre com és aquesta població de planetes fins ara desapercebuda."

Els nans marrons són estrelles que no són prou massives per sostenir reaccions de fusió en el seu nucli, així que s'extingeixen i es refreden mentre envelleixen.

Ajudats per noves de tècniques d’observació, els científics començaven a trobar planetes extrasolars (planetes més enllà del Sistema Solar) el 1992 i n'han localitzat més de 400 objectes per ara. Malgrat tot, no s’havien observat directament, però s’inferien les seves posicions de manera indirecta a partir d’alteracions gravitatòries, per exemple. GJ 758 B és un dels primers planetes en ser directament vist. Dels altres que s'han vist directament, molts estan en òrbites més grans que la distància entre GJ 758 B i la seva estrella, o al voltant d'estrelles amb temperatures molt per damunt de la temperatura mitjana de GJ 758 o el nostre Sol.

Els científics podien distingir l'objecte tot i que s'amagava en la resplendor de l'estrella que orbita, restant aquella llum més brillant. Per fer això, utilitzaven el Contrast Coronagraphic Imager amb òptica adaptativa que ha estat instal•lat al Telescopi Subaru. L’aparell, és part d'una generació nova d'instruments fets de manera especial per detectar objectes dèbils prop d'una estrella brillant emmascarant la seva llum molt més intensa.

GJ 758 B està actualment com a mínim a 29 vegades la distància Terra-Sol, aproximadament com Neptú. Tanmateix, s'exigirà que les noves observacions determinin la mida real i la forma de la seva òrbita. A una temperatura de només 600º F, l'objecte està relativament fred per a un cos de la seva mida. És el company més fred a prop d’una estrella similar al Sol mai enregistrat en una imatge.

El fet que un planeta tan gran aparegui orbitant en aquesta localització desafia la tradicional forma de pensar sobre la formació de planetes. Es pensa que la majoria dels planetes més grans es formen en llocs més propers o més llunyans de les seves estrelles, però no en la localització on GJ 758 és ara. Les descobertes com aquesta podrien ajudar als teòrics a ajustar les seves idees.

Les imatges dels telescopis també mostraven un segon company de l'estrella, que els científics han anomenat GJ 758 C. Més observacions, tanmateix, es necessiten per confirmar si és a prop o només ho sembla. "Sembla molt prometedor", deia Christian Thalmann, un dels científics de l'equip. Si hagués de resultar ser un segon company, deia, això faria més probable que fossin planetes joves més que no el nan marró vell , ja que dos nans marrons en tal proximitat no romandrien estables per un període tan llarg de temps, tant B com C.

Ara comença la tasca de seguir buscant exoplanetes, prèviament amagats en la resplendor de les seves estrelles. Trobar aquests planetes és un pas crucial per a respondre la vella qüestió sobre l'existència de vida extraterrestre.