Quan el 1994 es van descobrir a la regió russa de Kirov diversos exemplars fossilitzats d'un estrany rèptil del Pèrmic Superior (de fa uns 260 milions d'anys), ningú no podia imaginar que un dels seus dits, oposat a la resta, seria la primera evidència que es té d'un dit polze, segons el Doctor Jörg Fröbisch, del Field Museum de Chicago i autor principal de la investigació.

El que a primera vista sembla vistós, si es té en compte que el primer mamífer amb un dit oposat apareixeria 100 milions d'anys després, resulta molt més important.

Suminia getmanovi va ser el nom que li van donar al petit herbívor de 50 centímetres. Segons Fröbisch, aquest rèptil avantpassat dels mamífers tenia les extremitats, i sobre tot, les mans i els peus, molt més grans en proporció amb la resta del cos. De fet, van veure que les mans i els peus mesuraven gairebé la meitat de l'extremitat sencera. "És tremend si ho compares amb el teu propi braç", assenyala el científic de Chicago.

Pel que sembla, tenir les mans i els dits més allargats, així com un dit oposat a la resta, li hauria servit per enfilar-se, agafar-se millor els arbres i, fins i tot, poder viure en ells. Una cosa que, asseguren, li salvaria la vida en la seva fugida dels depredadors terrestres i li estalviaria haver de competir pel menjar. Es tracta, doncs, del primer arborícola del que es té constància.

A més, creuen que els dits esvelts i corbats com a urpes, probablement estarien coberts per una capa dura de keratina, com en els ocells moderns, el que reafirma la hipòtesi anterior. "És increïble descobrir la primera evidència d'un canvi evolutiu reeixit", assegura Fröbisch.

També es pot comprovar el seu caràcter arborícola a l'allargat coll amb vèrtebres cervicals més amples, els omòplats allargats i la llarga cua. Aquesta última té característiques especials que li permetrien balancejar-se en una branca com són una relativa expansió de la regió anterior i la hipertròfia del múscul esquelètic al llarg de la part proximal.