Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia han trobat una mandíbula i una cara fossilitzades d'una nova espècie d'homínid fossilitzat, un gènere de primat hominoideu al que han anomenat 'Anoiapithecus brevirostis' i que, col·loquialment, es coneixerà com a Lluc. Aquesta resta fòssil, localitzada a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia), presenta una cara extraordinàriament plana i combina trets primitius amb trets derivats, característics dels grans simis antropomorfs. La troballa permet fer un pas endavant en la comprensió de l'origen de la família dels homínids i posa de manifest que l'àrea mediterrània va ser la regió d'origen d'aquesta família.

El nom de Lluc prové de la idea de la paraula en llatí, que significa 'el que il·lumina', per la informació que aquest nou fòssil proporciona i que permet resoldre algunes incògnites clau sobre l'origen de la família hominidae que l'anterior troballa de Pierolapithecus havia deixat obertes. Quant al nom científic,'Anoiapithecus brevirostris', busca fer esment a la comarca on es troba el municipi dels Hostalets de Pierola i al fet que el nou primat té una morfologia facial molt moderna, caracteritzada per un prognatisme facial molt reduït, és a dir, per un tipus de cara força plana. El nou gènere i espècie s'ha descrit a partir d'un crani parcial que conserva la major part de la cara i la mandíbula associada. Aquest crani es va recuperar durant les obres de control paleontològic que habitualment es duen a terme a l'abocador de Can Mata, a causa de la riquesa fossilífera de la zona dels Hostalets de Pierola.

El procés de preparació va ser llarg i complicat degut a la fragilitat de les restes de l'exemplar, que combina un conjunt de característiques que fins ara no s'havien trobat mai en el registre fòssil.D'una banda, Anoiapithecus presenta una morfologia facial molt moderna, amb un prognatisme del musell tant reduït, que dins de la família Hominidae només la podem trobar al genere Homo, ja que la resta de grans simis són notablement més prognàtics. Aquest extraordinari fet no indica que Anoiapithecus tingui cap relació amb Homo, sinó que podria tractar-se d'un cas de convergència.

El segon descobriment que ha permès el descobriment del Lluc és que permet resoldre dues qüestions: de quin grup deriva la família hominae i quina és la seva àrea geogràfica d'origen. Fins ara, només es tenia la sospita de que un grup de hominoides primitius anomenats keniapitecins (coneguts al Miocè Mitjà d'Àfrica i Euràsia), els quals podrien ser el grup ancestral del qual derivarien els homínids. Aquesta hipòtesi no havia pogut ser verificada mai, ja que no es disposava del material paleontològic adequat per poder-ho fer.L'estudi morfològic detallat de les restes cranials d'en Lluc va mostrar que, conjuntament a les característiques anatòmiques modernes que caracteritzen els membres de la família Hominidae com l'obertura nasal ampla a la base o el paladar profund, presenta un conjunt de caràcters primitius, com són l'esmalt dental gruixut, dents amb cúspides globuloses, mandíbula molt robusta i una premaxil·la molt procumbent, que són caràcters primitius que caracteritzen un grup d'hominoides primitius del Miocè Mitjà d'Africa anomenats afropitècids.

Juntament a aquesta mescla de característiques d'hominidae i primitives d'afropitècid, en mostra unes altres com són una posició molt anterior del zigomàtic, un torus mandibular molt fort, i especialment un sinus maxil·lar molt reduït, que són caràcters evolucionats que només comparteix amb els únics keniapithecins que varen arribar mai a sortir del continent africà i colonitzar l'àrea Mediterrània fa ara uns quinze milions d'anys, els gèneres Kenyapithecus i Griphopithecus. Així doncs, tot i que en el passat, els keniapitecins ja s'havien proposat com el probable grup germà -el grup més proper- dels homínids, el fet que el material disponible estigués tan fragmentat havia impedit testar aquesta hipòtesi.