Posem a disposició del públic general un recull de dades meteorològiques de Llagostera únic i molt especial.

És una iniciativa de Rafael Balaguer que, al 1999, va començar a recollir de forma manual dades meteorològiques a la Urbanització Mont-rei.

Per tal de poder analitzar les dades i obtenir de forma indirecta informació sobre altres paràmetres, en Rafael va elaborar un full de càlcul molt complet que permet conèixer variables que, d’entrada, no totes les estacions automàtiques proporcionen, com per exemple l’evapotranspiració i el risc d’incendi.

Més endavant, en Rafael va compartir amb un altre observador llagosterenc, en Xavier Castelló Puigvert, el full de càlcul i el seu sistema de recollida de dades manuals. Aquesta col·laboració encara es manté i resulta molt interessant doncs, així com en Rafael va passar a utilitzar sistemes d’observació automàtics al 2004, en Xavier encara continua avui completant el full de càlcul de forma manual amb les seves dades obtingudes a Gaià. Com que, a més, ell tenia dades des de 1994, la centralització de dades de dues estacions diferents permet establir comparacions i trobar diferències i paral·lelismes durant un període llarg de temps.

I precisament això resulta fonamental, doncs el clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys. A Llagostera som afortunats, doncs estem a punt d’assolir aquest mínim de 30 anys de mesures que es consideren necessaris per a poder definir bé el clima d’una regió. Així, el nostre primer cicle de 30 anys serà el de 1994-2024.

En el moment i context global actual de canvi climàtic, resulten especialment valuoses totes les dades disponibles a nivell científic que, com en el nostre cas, estan obtingudes amb estacions meteorològiques homologades segons els criteris de qualitat de Meteoclimatic i Weather Underground, exemples d’excel·lència de la col·laboració Pro-Am, entre observadors meteorològics professionals i amateurs.

Donant compliment als acords establerts entre l’Associació Astronòmica de Girona i l’Ajuntament de Llagostera, publiquem aquí les dades meteorològiques de Llagostera, consolidant també l’Observatori Can Roig MPC C99, com a observatori i repositori meteorològic.

L’accés a les dades és lliure. En el cas que les utilitzeu, si us plau, sempre i en tots el casos citeu-les fent referència a Rafael Balaguer Rosa/Xavier Castelló Puigvert/Astrogirona.

“DESCARREGA LES DADES CLIMATOLÒGIQUES DE LLAGOSTERA COMPLETES, DES DE 1994”.

En el full de càlcul trobareu molta informació, us compartim a continuació la llegenda.

Observador. Nom de l'observador.

Latitud i Longitud. Caracterització geogràfica de l'estació meteorològica.

Alçada sobre el nivell del mar. Caracterització geogràfica de l'estació meteorològica. Alçada sobre el nivell del mar en metres.

Hores diürnes per any. Mitjana d'hores d'insolació. Important per al càlcul de la evapotranspiració. Variable per a cada mes. Oscil·la entre 0,21 i 0,34 per a la nostra latitud.

Coeficient fenològic. Important per a la mesura del risc d'incendi forestal. Està en funció del grau de desenvolupament de les espècies vegetals durant l'any. Oscil·la entre 100 i 200.

Velocitat del vent. Mesurada en m/s resulta crítica en el càlcul del risc d'incendi forestal. Varia mensualment i sempre està entre els 10,6 i 15,2 m/s de mitjana.

Error absolut. És l'error imputable als aparells de mesura. Està representat per la mínima unitat mesurable de cada magnitud. En tots els casos és 0,1.

DATA. És la data en que s'han pres les mesures.

HORA OF. És l'hora oficial en que s'han pres la majoria de mesures. Les de precipitació normalment es prenen a les 24 hores de cada dia. L'hora habitual de recollir les dades és al migdia, un cop el Sol ja ha passat pel zenit.

TEMP.ºC. És la temperatura de l'aire en un punt concret i en un instant determinat. Es mesura amb un termòmetre en ºC.

%E.REL +-. És el percentatge d'error que podem aplicar a les mesures com a conseqüència de la poca precisió dels aparells de mesura. Un error relatiu del 100% implica una fiabilitat extremadament baixa de la mesura i un error relatiu baix indica gran fiabilitat de la mesura. El trobareu al costat de cada mesura.

T.MAX.ºC. És la temperatura màxima diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.

T.MÍN.ºC. És la temperatura mínima diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.

T.MITJA.ºC. És la temperatura mitja diària. Es mesura amb un termòmetre en ºC.

T.XAFOG. És la temperatura de xafogor. Es mesura en ºC segons la taula adjunta. Es considera la temperatura de xafogor a partir dels 21ºC de temperatura i està en funció de la humitat relativa de l'aire i la temperatura. És la temperatura que experimentem realment de forma sensorial.

HORES <7ºC. És el càlcul de les hores-fred diàries. Per sota dels 7ºC moltes plantes aturen el seu metabolisme i constitueix un indicador estacional important. Quant més baix sigui el valor resultant, més càlid haurà estat el dia.

AMPL.TºC. Amplitud tèrmica. És la diferència entre la temperatura màxima i mínima. Es mesura en ºC.

DIA ºC. És el càlcul dels graus-dia. La seva utilitat és mesurar l'evolució del desenvolupament de plantes i animals invertebrats (com plagues) en funció de les temperatures.

ROSADA. És el càlcul de la temperatura del Punt de Rosada. És la temperatura a la qual l'aire, en les mateixes condicions d'humitat es trobaria saturat. Exceptuant el cas en què l'aire estigui saturat, la temperatura del punt de rosada és sempre inferior a la temperatura de l'aire. Està directament relacionada amb el gebra. Es mesura en ºC.

H.REL.%. És la humitat relativa de l'aire expressada en %. Es mesura amb un higròmetre i representa la quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire. L'aire es troba saturat quan assoleix un 100%.

PR.ATM.mb. És la pressió atmosfèrica. La pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre els cossos que s'hi troben immergits, a causa del pes dels gasos que la componen. Es mesura en mil·libars (mb) (o hectopascals, hPa) amb un baròmetre.

BOIRA +1/-1. +1 indica la presència de boira, -1 indica la no presència.

GEL +1/-1. +1 indica la presència de gel, -1 indica la no presència. Per sota dels 0ºC, l'aigua es condensa en gel.

GEBRA +1/-1. +1 indica la presència de gebra, -1 indica la no presència. És la condensació del vapor d'aigua que conté l'aire.

NEU Cm. És la precipitació en forma de neu. Es mesura en cm.

PEDRA Cm. És la precipitació en forma de pedra. Es mesura en cm.

SOL+1/NÚVOL-1. +1 indica la presència majoritària d'un cel clar, -1 indica la presència majoritària de núvols.

PLUJ.L/M2. És la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols. Es mesura en l/m2 o mm amb un pluviòmetre. Resulta indispensable que existeixin nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada.

SUPERFICIE. És la reserva d'aigua al sòl mesurada en mm. Es considera per a realitzar el càlcul del risc d'incendi forestal que la reserva diària serà la precipitació recollida. Si no plou la reserva a considerar serà 1, la mitjana de precipitació diària en forma de pluja des de que disposem de dades. Aquesta dada és acumulativa mensualment i modifica severament el resultat de l'índex I87.

I87 INCENDI. És l'índex que s'utilitza als Alps Francesos per a l'anàlisi del risc d'incendi a partir de paràmetres meteorològics. Aquest índex ha resultat bastant fiable ja que hi ha una correlació molt forta entre les dates en que s'han produït incendis i les dates amb un risc elevat.

RISC INCENDI. A partir d'un resultat de 200 en l'index I87, el risc d'incendi forestal és elevat.

SUB SOL. Temperatura del subsòl mesurada a 7 centímetres de profunditat amb insolació.

SUB OM. Temperatura del subsòl mesurada a 7 centímetres de profunditat a l'ombra.

EVTRANS. L'evapotranspiració és la suma de la pèrdua de vapor d'aigua, com a conseqüència de l'evaporació sobre el terra i sobre els vegetals, més la transpiració de la cobertura vegetal. A títol orientatiu el valor d'evapotranspiració diari equival als l/m2 amb que hauríem de regar diàriament les plantes per tal de mantenir-les en condicions òptimes.

El recull complet de dades també el podeu consultar a l’apartat “Recerca” del web d’Astrogirona.

Rafael Balaguer.