El proper 9 de maig, les taques solars que eventualment siguin visibles en el disc solar estaran acompanyades per una petita silueta planetària, molt més fosca.

Durant més de set hores, els habitants de la Terra podrem observar el trànsit de Mercuri per davant del Sol! L'esdeveniment en la seva totalitat serà visible des de la major part de Sud-amèrica, Europa occidental i l'est d'Amèrica del Nord. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de la sortida del Sol.

Els trànsits de Mercuri i Venus són un fenomen astronòmic bastant infreqüent. En el cas de Mercuri, es produeix una mitjana de 13 trànsits cada segle. L'últim trànsit de Mercuri va ocórrer en 2006. En comparació, els trànsits de Venus ocorren en parells (els últims van ser en 2004 i 2012), amb intervals de més d'un segle fins al següent parell. La diferència principal entre les dues temporades és que en els trànsits de Maig Mercuri està mes prop de la Terra i el seu diàmetre és una mica més gran que durant els trànsits de novembre. (12 segons d'arc, enfront dels 10" de novembre).

L'últim trànsit de Mercuri que es va produir va ocórrer el 06-11-2006, per desgràcia, no es va poder veure des de Catalunya. L'anterior va tenir lloc el 07-05-2003 i sí que al vam poder observar perfectament, com es pot apreciar en aquesta imatge de Carles Valentí on Mercuri apareix a dalt.

13 anys després, tornem a tenir una altra oportunitat d'observar aquest curiós fenomen des de la nostra localitat.

El proper trànsit de Mercuri serà l'11 de novembre de 2019 i des de la península serà visible només en part, ja que el Sol s'ocultarà abans que el trànsit hagi acabat.El proper trànsit de Mercuri visible d'inici a fi des de Catalunya serà el dia 1 de juliol de 2039.

El mapa mostra les zones des de les que es podrà observar el trànsit de Mercuri del 9 de maig de 2016. L'esdeveniment en la seva totalitat serà visible des de la major part de Sud-amèrica, l'est d'Amèrica del Nord i Espanya. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de la sortida del Sol, per la qual cosa no seran visibles el primer i segon contactes.

L'òrbita de Mercuri es troba inclinada uns 7° respecte a la del nostre planeta, pel que Mercuri intersecta el plànol de l'òrbita terrestre, denominat eclíptica, en dos punts o nodes, un al voltant del 8 de maig (node ​​descendent) i el 10 de novembre (node ​​ascendent).

Els trànsits ocorren quan Mercuri està creuant un d'aquests nodes i a més es troba en conjunció inferior, és a dir, quan les posicions del Sol, Mercuri i la Terra descriuen una línia recta en l'espai, amb els tres cossos en aquest ordre.

Un altre factor amb importants conseqüències en les característiques dels trànsits de Mercuri és la seva elevada excentricitat orbital, que fa que la distància entre el planeta i el Sol variï de 46 a 70 milions de quilòmetres. Durant el seu periheli, la velocitat orbital de Mercuri (59 quilòmetres per segon) és gairebé un 50% més ràpida que en el seu afeli (38,9 quilòmetres per segon).

Això fa que la probabilitat que es produeixi un trànsit durant novembre sigui gairebé dues vegades més gran que durant maig, quan Mercuri és a punt d'arribar a l'afeli. Al desplaçar-se més lentament en la seva òrbita, resulta menys probable que Mercuri creuï el node descendent durant una conjunció inferior.

La velocitat orbital variable, sumada a les diferents trajectòries aparents de Mercuri a través del disc solar, fan que la durada de cada trànsit sigui diferent, podent a durar fins a unes 9 hores.

Els principals esdeveniments a observar durant un trànsit de Mercuri són anomenats contactes. Es tracta de quatre moments en què les circumferències dels discos de Mercuri i el Sol són tangents entre si, és a dir, estan en contacte en un sol punt.

Aquestes etapes són anàlogues als que poden observar-se en un eclipsi anular de Sol:

Primer contacte (I): Marca l'inici del trànsit, quan el disc del planeta "toca" per primera vegada el limbe solar. Resulta difícil determinar el moment exacte en què això passa, però pocs segons després, el planeta pot ser percebut com una petita mossegada al limbe perfectament circular del Sol.
Segon contacte (II): És el moment en que el disc fosc del planeta creua per complet el limbe solar, i a partir de llavors resulta visible en la seva totalitat per davant del Sol. Durant les hores següents, la silueta del planeta travessa lentament el brillant disc solar.
Trànsit màxim: L'instant en què els centres del Sol i de Mercuri estan separats per la menor distància angular.
Tercer contacte (III): El planeta torna a "tocar" el costat oposat del limbe solar després d'haver travessat el seu disc.
Quart contacte (IV): El disc del planeta finalment "surt" del disc solar per complet, donant per finalitzat el trànsit i tornant-se novament invisible.
Els contactes I i II defineixen l'anomenada fase d'ingrés, i els contactes III i IV conformen la fase de graduació (sortida) del trànsit.

Les observacions dels contactes I i IV sempre tindran un petit marge d'error, ja que Mercuri només és visible després del contacte I i abans del contacte IV. No obstant això, si es compta amb un filtre solar H-alfa (hidrogen alfa), el planeta pot resultar visible abans d'ingressar al disc solar, en passar per davant d'alguna prominència solar o l'cromosfera, abans i després dels contactes I i IV respectivament.

Just després del contacte II, i de nou just abans del contacte III, és probable que s'observi l'efecte òptic anomenat "gota negra": en aquest moment, una petita "llàgrima" negra sembla connectar el disc de Mercuri amb el limbe del Sol, cosa que dificulta determinar amb precisió el moment exacte de tots dos contactes. La gota negra és un fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri.

Tot i que fa anys es pensava que això era a causa de l'atmosfera de Venus, avui dia se sap que és un efecte òptic produït per les males òptiques i telescopis petits. Segons s'utilitzin millors instruments i de més obertura, l'efecte de la "gota negra" disminueix fins arribar a desaparèixer.

Mercuri és el planeta més petit del sistema solar, amb un diàmetre de 4879 km (similar al satèl·lit de Júpiter "Cal·listo"). Mercuri és una mica més gran que la nostra Lluna. Mercuri dóna una volta al Sol cada 88 dies, però només quan passa per un dels nodes, pot produir un trànsit, ja que l'òrbita de Mercuri està inclinada i només en línia amb la de la Terra al maig o al novembre. Depenent de si el trànsit passa al novembre o al maig, la mida visual de Mercuri pot variar entre els 10"o 12", per tant, en els trànsits de Maig, Mercuri es veu una miqueta mes gran. També passa que en els trànsits de novembre, Mercuri es mou un 50% més ràpid que al maig, atès que es troba en el periheli. Els trànsits de novembre són el doble de freqüents que els de maig.

En el trànsit del 9 de maig de 2016 Mercuri trigarà 3 minuts i mig a "creuar" completament el limbe solar i una mica més de 3 minuts en tornar a "creuar-lo per sortir".

El següent gràfic mostra els temps de cada un dels quatre contactes i el moment de trànsit màxim. Totes les hores estan expressats en Temps Universal (TU).

És important aclarir que els temps de contacte són geocèntrics, és a dir, estan calculats per a un observador hipotètic situat al centre de la Terra. De totes maneres, els temps de contacte locals no han de diferir en més de 2 minuts per a qualsevol ubicació del planeta des d'on sigui visible el trànsit. Això es deu a l'efecte de la paral·laxi: el disc de Mercuri pot variar fins a gairebé 16 segons d'arc la seva posició en el firmament, depenent de la localització geogràfica exacta de l'observador.

En aquesta taula podeu consultar els temps exactes (en hora local) per al nostre observatori, situat a Llagostera (Girona).

Si vols calcular amb exactitud els horaris en què es produirà cada un dels contactes des de la teva ubicació particular, et recomanem fer clic aquí per utilitzar el mapa interactiu creat per l'astrònom francès Xavier M. Jubier.

En ser tan petit Mercuri, s'ha de tenir cura de no confondre'l amb una taca solar.

Com ho diferenciem? Una de les diferències més notables és que es tracta d'un petit cercle perfecte, les taques solars normalment solen tenir formes irregulars.

Finalment, A diferència d'una taca solar, Mercuri es mou relativament ràpid per davant del Sol. En aquesta ocasió trigarà gairebé 7 hores i mitja a "creuar-lo". Les taques solars estan fixes sobre la superfície del Sol i el lleu moviment que es pot apreciar és per la pròpia rotació solar. En resum, si en 5 o 10 minuts s'ha mogut una miqueta, és Mercuri, si segueix al mateix lloc, és una taca solar.

Les taques solars, normalment tenen una zona mes fosca que una altra, anomenada penombra, en Mercuri això no passa. I hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri!

A si que, si veus una taca negra al Sol aquest dia ... ESPERA !!! Fixa't una mica més i esbrina si es tracta realment de Mercuri o d'una taca solar.

Una cosa que hem de notar en observar el trànsit, és que encara que Mercuri es desplaçarà en línia recta, visualment des de Catalunya, semblarà que ho fa en un revolt. Això es deu al fet que en passar el Sol pel meridià sud, canvia la nostra perspectiva.

Des de la perspectiva del nostre planeta, el diàmetre aparent de Mercuri (d'uns 12,1 segons d'arc) serà unes 158 vegades menor al del Sol. Per això, és recomanable fer servir un telescopi amb un augment entre 50x i 100x per observar l'esdeveniment, amb les ulleres especials per veure eclipsis no serà suficient per detectar Mercuri. En termes generals, els requeriments visuals i fotogràfics són similars als necessaris per observar taques solars i eclipsis de Sol: el telescopi ha de comptar amb els filtres adequats per permetre una observació segura!

ATENCIÓ! Mirar directament al Sol pot provocar danys immediats, indolors i irreversibles als ulls, i fins i tot causar ceguesa permanent. Si utilitzem mitjans òptics, cal posar el filtre tapant TOTA l'obertura de l'instrument, i mai utilitzar filtres en els oculars.

Quan s'observa un trànsit de Mercuri, s'ha de fer servir protecció adequada, com un filtre solar Baader. Avui també es pot disposar a bon preu de petits telescopis complets que ja incorporen també aquest tipus de filtre, com el Solarix. En cas de no comptar amb filtres adients, és imprescindible emprar tècniques d'observació solar indirecta, com la projecció de la imatge del Sol en una superfície plana. Però el millor de tot serà que vinguis a gaudir del trànsit amb nosaltres a l'Observatori Can Roig, seu d'Astrogirona. Podràs observar i fotografiar de franc el trànsit de forma totalment segura amb els nostres filtes d'H-alfa i de CaK (calci potasi).L’H-alfa ens permet gaudir de la textura granulosa de la fotosfera solar i apreciar fantàstiques estructures i protuberàncies en moviment sobre el limbe del Sol. En la següent imatge teniu destacada l’Estació Espacial Internacional en un trànsit sobre el Sol captat des de l’Observatori Can Roig.

En canvi, el telescopi CaK ens permet veure les anomenades “platges”, zones en les que es formaran les futures taques solars per alteracions locals del camp magnètic de la nostra estrella.

Els astrònoms aficionats més avançats poden contribuir a la recercar cronometrant els quatre contactes amb el limbe solar durant l'ingrés i la graduació de Mercuri.

Com que cal un telescopi per veure-ho, no es va poder observar el primer trànsit de Mercui fins al 7 de novembre de 1631 quan ho va fer l'astrònom Pierre Gassendi. Des de llavors s'ha pogut observar en 36 ocasions fins avui (sense comptar el trànsit de 2016). En el que queda de segle XXI es podrà observar altres 12 vegades més.

Normalment els trànsits es veuen complets, és a dir, el planeta passa totalment per davant del Sol, però en algunes ocasions, es produeix un trànsit parcial, en el que Mercuri no arriba a "ficar-se" completament dins del disc solar. Això va ocórrer en 1937 i 1999 i no tornarà a ocórrer en el que queda de segle.

Els trànsits de Venus són bastant menys freqüents, de mitjana unes passen 4 vegades cada 243 anys.

Més rar encara és que coincideixin un trànsit de Mercuri i un de Venus al mateix temps. Això passarà al març de l'any 69163 i a l'abril de l'any 224508. Si no voleu esperar tant, abans es produirà un altre esdeveniment significatiu, un trànsit de Mercuri al mateix temps que un eclipsi solar, això passarà el 5 de juliol de 6757.

I per descomptat, comptem amb vosaltres el dia 9 de maig de 2016!!!

També pots apuntar-te al nostre esdeviment de Facebook.