Doncs bé, la possible tempesta de meteors del cometa 209P/LINEAR, els nous Camelopardàlids, senzillament no va existir. Bé, nosaltres vam poder veure alguns meteors, però res semblant a una pluja d'estels espectacular.

En aquest mapa de radiants podem veure però que sí que van presentar una activitat molt intensa ben a tocar de l'estel polar (zona en vermell).

Des del nostre camp d'observació, de meteors es van poder veure ben pocs (el màxim era de dia com ja era conegut), però la nit va ser fantàstica!

Una vintena de persones es van donar cita al Mas Roig II de Llagostera on es va poder gaudir de l’observació amb telescopi de diversos objectes de cel profund, i també dels planetes visibles com Saturn, que aquests dies propers a la seva oposició està magnífic.

Les hores anaven passant mentre esperàvem que les previsions fallessin (per una vegada) i els meteors fessin acte de presència...

Malauradament no va ser així i només vam poder gaudir d’uns quants bòlids, molt brillants, lents, i de colors ben vius verds i blavosos, espectaculars però escassos.

Però el cel estava impressionant! Ben serè com pocs dies i la Via Làctia, imponent, omplia les nostres retines i els objectius de les càmeres fotogràfiques que, bastant infructuosament, intentaven caçar meteors. En canvi, es van poder observar multitud de satèl·lits artificials (traces rectilínies a la fotografia circumpolar).

Es van poder obtenir impressionants vistes de la part central de la nostra galàxia i l’ambient i la companyia van ser el millor. Així que finalment amb l’alba vam anar a dormir o a treballar ben feliços, malgrat no haver pogut gaudir de la possible i esperada tempesta de meteors.

I és clar, moltes i moltes gràcies a totes les persones que van participar en l’activitat que vam dur a terme la nit de divendres 23 a dissabte 24 de maig amb motiu de la pluja d’estels dels Camelopardàlids. Esperem que en la propera ocasió la sort ens sigui més propícia!