Moltes gràcies a totes les persones que van participar en l’activitat que vam dur a terme aquesta nit passada amb motiu de la pluja d’estels dels Camelopardalids.
De meteors es van poder veure ben pocs (el màxim era de dia com ja era conegut), però la nit va ser fantàstica! Una vintena de persones es van donar cita al Mas Roig II de Llagostera on es va poder gaudir de l’observació amb telescopi de diversos objectes de cel profund, Saturn... mentre esperàvem que les previsions fallessin (per una vegada) i els meteors fessin acte de presència... no va ser així i només vam poder gaudir d’uns quants bòlids, molt brillants, lents, i de colors ben vius verds i blavosos, espectaculars però escassos.
Però el cel estava impressionant! Ben serè com pocs dies i la Via Làctia, imponent, omplia les nostres retines i els objectius de les càmeres fotogràfiques que, bastant infructuosament, intentaven caçar meteors. En canvi, es van poder observar multitud de satèl·lits artificials. Es van poder obtenir impressionants vistes de la part central de la nostra galàxia i l’ambient i la companyia van ser el millor. Així que finalment amb l’alba vam anar a dormir o a treballar ben feliços, malgrat no haver pogut gaudir de la possible tempesta de meteors.
Moltes gràcies a totes les persones que van participar en l’activitat que vam dur a terme aquesta nit passada amb motiu de la pluja d’estels dels Camelopardalids.
De meteors es van poder veure ben pocs (el màxim era de dia com ja era conegut), però la nit va ser fantàstica! Una vintena de persones es van donar cita al Mas Roig II de Llagostera on es va poder gaudir de l’observació amb telescopi de diversos objectes de cel profund, Saturn... mentre esperàvem que les previsions fallessin (per una vegada) i els meteors fessin acte de presència... no va ser així i només vam poder gaudir d’uns quants bòlids, molt brillants, lents, i de colors ben vius verds i blavosos, espectaculars però escassos.
Però el cel estava impressionant! Ben serè com pocs dies i la Via Làctia, imponent, omplia les nostres retines i els objectius de les càmeres fotogràfiques que, bastant infructuosament, intentaven caçar meteors. En canvi, es van poder observar multitud de satèl·lits artificials. Es van poder obtenir impressionants vistes de la part central de la nostra galàxia i l’ambient i la companyia van ser el millor. Així que finalment amb l’alba vam anar a dormir o a treballar ben feliços, malgrat no haver pogut gaudir de la possible tempesta de meteors.
Una forta abraçada!