El cometa 209P/Linear triga poc temps a fer una volta al voltant del Sol, uns cinc anys. Durant aquestes passejades còsmiques, aquest fòssil de la formació del sistema solar, bàsicament una roca gelada, ha anat perdent material volàtil fins al punt que aviat es convertirà en un nucli mort i sense activitat, i fins i tot ja hi ha alguns astrònoms que el consideren inert.

El 209P/LINEAR és un cometa periòdic descobert pel Lincoln Laboratory Near-Earth Asteroid Research (LINEAR) en cinc imatges preses al febrer de 2004.

En principi es pensava que era un asteroide, però ben aviat, en imatges CCD obtingudes per R.H. McNaught a l‘observatori de Siding Spring, es va comprovar que presentava la característica cua cometària. A partir d'aquest moment se’l va designar com a 209P/LINEAR (s'anomenava 2004 CB com a asteroide).

I aquest visitant passarà pel periheli el proper 6 de maig i tindrà una magnitud aproximada a 10 en el moment de la pluja de meteors, "inèdita", que possiblement generarà el proper 24 de maig. En aquells moments el nostre amic estarà a només 8 milions de quilòmetres de la Terra.

Pot ser una ocasió ben especial, doncs podem ser testimonis d’una tempesta de meteors espectacular, especialment si el màxim previst s’avança, doncs malauradament des de Catalunya el pic d’activitat es donaria un cop el Sol ja ha sortit.

Però anem a pams. El 2006 Peter Jennisken va publicar en el llibre "Meteor Showers and Their Parent Comets", una predicció basada en els càlculs d'Esko Lyytinen, en la qual la Terra es trobaria amb un filament dens de partícules produïdes per aquest cometa el 24 de maig de 2014. Les estimacions inicials han estat confirmades per nous càlculs fets per Jeremie Vaubaillon (IMCCE) i, de forma paral·lela, per altres autors. D'altra banda, també els càlculs de Mikhail Maslov són molt coincidents amb l'anterior model.

La major activitat provindria de les partícules despreses del cometa entre 1898 i 1919. El radiant (la zona del cel des d’on semblen emergir els meteors), segons Maslov, es trobaria en les coordenades AR = 122.8º, Dec = +79.0º. No obstant això, s'estima que l'activitat real pot ser incerta, però probablement esdevingui de més de 100 meteors per hora i altres models vaticinen una pluja d’entre 200 i 400 meteors per hora, absolutament impressionant, sobretot si tenim en compte que els populars Perseids, o llàgrimes de Sant Llorenç, ens solen deixar uns 100 meteors per hora, i que també superaria la pluja dels Gemínids, la més activa de l’any.

A més, no es descarta una activitat tipus tempesta! Els càlculs de Quanzhi Ye i Paul A. Wiegert, estimen les THZ majors de fins a 1000 meteors per hora!, dominades sobretot per meteors brillants i lents, ja que les partícules serien grans, de l'ordre d'1 mm. Per tant, segons aquest model, veuríem una proporció important de bòlids (meteors més brillants que el planeta Venus, amb una magnitud de -5). Totes les efemèrides coincideixen en el dia del màxim per al 24 de maig de 2014, i varien molt lleugerament en l'hora, la qual es pot prendre com a referència les 07:40 TU.

Així, la Terra travessarà la zona més densa del filament el 24 de maig sobre les 09:40 hora catalana. A la mateixa zona de l'òrbita convergeixen diversos filaments de meteoroides que es van desprendre del cometa entre 1803 i 1924, per aquest motiu queda el dubte que el nivell d'activitat pugui arribar a ser realment gran i generar una magnífica tempesta.

Així que per a sortir de dubtes, no ens queda un altre remei que sortir aquella nit a observar el cel! Com que serà la nit de divendres a dissabte per a moltes persones pot ser una bona ocasió de matinar i observar diverses hores abans de l'alba fins gairebé la sortida del Sol per comprovar quina previsió s'aproxima més a la realitat.

Les millors localitzacions per a l'observació serien aquelles que tinguin al Sol per sota dels -18º (és a dir, abans de l'alba, sota l’horitzó) i que alhora el radiant de la pluja estigui a més de 35º sobre l'horitzó. Aquestes circumstàncies només es donen en el Nord-oest d'Amèrica del Nord (EUA i Canadà). A Catalunya, quan es produeixi el màxim previst, ja serà de dia. Cal tenir en compte que la Lluna (22% d’il·luminació) estarà present a partir de les 4 de la matinada (hora local), de manera que caldrà buscar un lloc allunyat de les ciutats i contaminació lumínica i només si les previsions del màxim s'avancen diverses hores, veuríem el màxim en condicions acceptables de foscor. Per tant hem de fer l'observació des d'unes hores abans, i aprofitar al màxim la nostra finestra d'observació fins que gairebé no es vegin les estrelles, en ple crepuscle. El centre de visió de l'observador ha d'estar a uns 30-45º del radiant de la pluja, però no molt enganxat a l'horitzó. El radiant es troba a la zona de Camelopardalis, molt a prop de la cua de l'Óssa Major i l'Estrella Polar.

José María Madiedo, professor de la Universitat d'Huelva i membre de la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteors, explica que “el fenomen recorda al de les Dracònides de 2011, quan s'esperava que més de mil "estrelles" caiguessin del cel en una hora i finalment es van quedar en centenars”. Encara que el nombre no sigui tan elevat, creu que es pot produir una abundància de bòlids, i encoratja als astrònoms de tot el món a observar la pluja, doncs sabem poques coses dels cometes no massa vistosos, com aquest exemple que us deixo aquí del nostre estudi del cometa C/2012 K1 PANSTARRS.

Aquests cometes amb poca activitat no regalen massa oportunitats per al seu coneixement i cal doncs aprofitar aquesta possible pluja per obtenir el màxim nombre de dades. Si voleu participar en el recompte d’activitat podeu descarregar-vos tota la informació necessària des d'aquí.

Per a observar una pluja d’estels recordeu que no cal cap instrumental específic. Podeu gaudir-les a ull nu, estirats a terra en un indret ben fosc i ben abrigats, i podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors. Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació al Mas Roig II de Llagostera, on muntarem guàrdia tota la nit per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar. No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc.

I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol... qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

Més informació a SOMYCE.