“Oh germans!, negar-vos no voleu a l’experiència d’anar darrera el Sol per aquest mar sense gent...”

Aquesta declamació apassionada forma part de la Divina Comèdia de Dante Alighieri i, com en el text, l’Astronomia és una ciència que s’exerceix des de la passió.

L’estudi del Cosmos t’atrapa sense saber com, potser perquè observant el cel els estels en xiuxiuegen a cau d’orella el record del que som en realitat, fills dels estels! Així que una de les fites ineludibles de tot astrònom és anar darrera el Sol travessant la porta de l’Univers, anar darrera el Sol per un mar sense gent... però curiosament ple d’històries i móns per descobrir.

I com podem anar pel firmament perseguint el Sol? Doncs per exemple observant-lo de manera segura des de l’observatori Can Roig de l’Agrupació Astronòmica de Girona. El dia 12 de gener de 2012 encara no havíem estrenat els nostres equips d’observació solar quan vam caure en la possibilitat d’intentar captar el pas de l’Estació Espacial Internacional per davant del Sol, un trànsit o un mini eclipsi anular de Sol que només es produiria aquest dia, a les 16:35 i només durant 1,5 segons, sobre la vertical d’una petita part del Gironès i l’Empordà. Tot un repte per posar a prova el pols d’acer dels astrònoms perseguidors del Sol i per calibrar la precisió dels equips a utilitzar.

Val a dir que el baptisme de foc (i mai millor dit tractant-se del Sol!) dels nostres telescopis solars no podia haver estat més profitós. La petita taca sobre el magnífic Sol no és tal, sinó que es tracta de l’Estació Espacial Internacional, repte aconseguit! LlagosteraTv va informar de l'èxit de la nostra observació a la secció El Temps i notícies breus, 13-01-12.

Pots descarregar-te els vídeos originals (desa enllaç com): 1 i 2.

I el cert és que va ser una missió complicada doncs el Sol a aquesta hora de la tarda ja estava molt baix sobre l’horitzó local, podeu veure l’ombra dels telescopis just al límit de l’obertura de la cúpula!

Per captar el trànsit vam optar per un filtre H-alfa Coronado sobre el telescopi WO 98 FLT i el PST de Calci-Potasi, també de Coronado, el que ens va permetre fotografiar el Sol en longituds d’ona ben diferents.

També, es va aconseguir fotografiar el pas de l’ISS a ma alçada, amb una càmera Nikon D200 i un teleobjectiu de 300 mm protegit amb una làmina solar Astrosolar Safety Film, de Baader.

Tens el vídeo aquí.

Tot, és clar, estava controlat informàticament per assolir la precisió necessària per a “caçar” la nau espacial. Amb l’aplicació online Calsky podeu obtenir les efemèrides necessàries per emular Dante i també anar darrera el Sol.

La càmera va fotografiar el Sol en llum visible, mentre que els telescopis equipats amb filtres específics van fer-ho en H-alfa i CaK. A continuació podeu veure la diferència, mentre la llum visible només ens permet veure les taques del Sol, l’H-alfa ens permet gaudir de la textura granulosa de la fotosfera solar i apreciar fantàstiques estructures i protuberàncies en moviment sobre el limbe del Sol.

En canvi, el telescopi CaK ens permet veure les anomenades “platges”, zones en les que es formaran les futures taques solars per alteracions locals del camp magnètic de la nostra estrella.

Pots descarregar-te els vídeos originals (desa enllaç com): 1 i 2.

Estudiar les platges resulta molt important, crític diria jo, doncs de les taques més actives poden sorgir ejeccions de massa coronal que, en el pitjor dels casos, poden causar grans problemes als planetes propers al Sol.

Sense anar més lluny, el dia 16 de gener, una enorme ejecció de massa coronal va emergir del Sol i va col•lidir directament amb el planeta Venus, arrencant-li una petita porció de la seva densa atmosfera!!! Un autèntic cataclisme còsmic, m’atreveixo a dir que dantesc!

Però això no és tot, en la mateixa zona del Sol, una nova ejecció de material solar va tenir lloc el dia 19 de gener. I en aquesta ocasió el destí serà la Terra, que serà impactada entre el dissabte 21 i el diumenge 22 de gener.

Per sort, arribarà força afeblida i no s’espera que causi greus problemes, que sí que poden afectar als satèl•lits i sistemes elèctrics i electrònics i generarà aurores polars intenses, doncs el camp magnètic de la Terra farà d’escut gegantí i desviarà la tempesta solar cap als pols.

Un cop superada la Terra la tempesta solar afectarà de ple també al nostre company, el planeta Mart.

De manera que el dissabte i el diumenge podeu fer un intent d’observar alguna aurora mirant cap a l’horitzó nord i ja ho sabeu, potser no ens caldrà anar darrera el Sol per un mar sense gent, que el Sol ja s’encarrega de trucar a les nostres portes amb una tempesta que, potser i malauradament, només serà el preludi de moltes més i encara més intenses, alea iacta est!