Hi ha anys que han passat desapercebuts, i d’altres on s’han comptabilitzat 10.000 meteors per hora!, com observar la caiguda de flocs de neu durant una nevada! Les pluges de meteors Dracònids són poc predictibles i han estat força variables. No és segur què passarà enguany, però les previsions indiquen que la nit del 8 al 9 es podria produir una tempesta força intensa.

Els Dracónids són una pluja de meteors bastant singular. Molts anys, passen desapercebuts sense donar senyals de vida, però quan la Terra travessa les denses cortines de partícules deixades pocs segles enrera pel cometa, aquesta pluja de meteors pot arribar a oferir un dels espectacles de la naturalesa més extraordinaris.

El cometa progenitor dels Dracònids, el 21P/Giacobini-Zinner, va ser descobert al 1900, i gràcies als càlculs en la seva òrbita sabem que al 1898 va passar molt a prop de Júpiter. La pertorbació gravitatòria que va rebre li va fer abandonar la seva antiga òrbita, i per tant només es coneix el seu comportament en els últims 100 anys. Aquesta manca d’informació és un dels motius clau que explica perquè no podem conèixer el seu comportament abans del 1900 i conseqüentment dificulta molt la seva predicció en el futur.

Al 1933 hi va haver un esclat de meteors dracònids que va tenir un gran ressò mediàtic donada la seva espectacularitat. La Terra va coincidir amb el rastre cometari deixat al 1900 i 1907. Aquests núvols de partícules havien fet, respectivament 5 i 4 voltes al sol, així que es podrien considerar poc alterades i poc disperses. Núvols compactes de partícules van ser de nou travessats per la Terra al 1946, quan es va repetir l’experiència. Aquest cop, aquest eixam meteòric va tornar a brindar l’ocasió per observar aquest gran espectacle, seguit per molts científics i afeccionats d’arreu del món. La resta d’anys, la pluja sembla ser gairebé inexistent donat que els meteoroides no s’han distribuït homogèniament formant un veritable eixam.

Durant aquests grans esclats es van arribar a detectar freqüències d’aparició de fins a 10.000 meteors per hora, el que equival a gairebé 3 estels fugaços per segon! W. Ellison de l’observatori Armagh (Irlanda) va especificar que la freqüència dels meteors era com observar la caiguda de flocs de neu durant una nevada. Imagineu-vos la immensitat de l’espectacle, al veure tants i tants estels fugaços caure amb aquesta magnitud i aquesta abundància.

Com a exemple de la seva impredectibilitat, ja en el segle XXI i concretament a l’any 2005, es va observar una activitat propera a 150 meteors/hora que va agafar a tothom desprevingut. Només uns afeccionats asiàtics i d’Europa de l’Est van poder assistir a unbreu espectacle de meteors febles que durà poc més d’una hora. Ningú no va poder preveure aquest encontre amb la Terra de partícules menudes, en aquest cas amb mides típiques estimades entorn a 10-100 micres.

Molts apassionats dels meteors porten esperant molts anys per poder reviure les tempestes ocorregudes als anys 1933 i 1946. Potser en tenim ara una segona oportunitat, doncs hi han hagut diversos anuncis d’un següent esclat esperat per al 8-9 d’octubre del 2011. Científics especialitzats en la dinàmica orbital d’aquests eixams de diversos països han estat treballant en la correcció del moviment propi del cometa per tal de millorar la reconstrucció dels esclats anteriors i ara apunten cap a un gran esdeveniment científic. En particular han fet progressos el Dr. Jérémie Vaubaillon del Institut de Mécanique Céleste et de Calcul des Éphémérides de Paris, el Prof. Junichi Watanabe del National Astronomical Observatory of Japan i el Dr. Mikiya Sato del Kawasaki Municipal Science Museum for Youth, entre d’altres.

L’experiència en l’observació d’aquestes pluges de meteors, indica que la gran activitat s’acostuma a concentrar en unes poques hores i que, a vegades, el nivell de tempesta només s’assoleix durant uns pocs minuts màgics en que el cel s’omple de meteors que cauen com una puja de neu entre els estels. Molts models diferents concorden i assenyalen la nit del 8-9 d’octubre com a data de la pluja, fet que ha donat l’alerta a professionals i amateurs per fer un seguiment especial d’aquest possible esclat meteòric. Les bones notícies són que la Terra es trobarà amb el rastre del 1900 i 1907, els que van provocar la gran activitat detectada durant els anys 1933 i 1946. Els diversos investigadors han unit esforços per la predicció de l’activitat meteòrica de les Dracònides 2011 i suggereixen que l’activitat meteòrica podria rondar entre 500 i 1.000 meteors/hora entre les 21 i 23h del 8-9 d’octubre (dues hores més en hora local).

Com es pot observar a la figura adjunta, durant la nit del 8 al 9 d’octubre d’enguany, la Terra es trobarà a la mínima distància de l’òrbita del cometa. Ara el que resta és que algunes de les cortines de partícules deixades pel comenta en recents passos pel seu periheli siguin interceptades pel nostre planteta per tenir una bona pluja de meteors. Esperem doncs, que el flux de partícules sigui prou abundós, i si som prou afortunats, que puguem contemplar un espectacle únic que ben bé podria arribar a ser difícil d’oblidar. Encara que la Lluna pot aigualir una mica la festa prepareu les vostres cameres per tal d’immortalitzar el proper cap de setmana el que podria ser un gran espectacle de la Natura.

Podeu participar amb les vostres imatges en aquest concurs fotogràfic

Font: Recerca en acció