D'en Josep Costes tothom n'ha sentit parlar com a productor de miralls per a Newtons, (jo n'he vist un bon grapat, fins i tot alguns que encara no s'han materialitzat en telescopis...), però per a aquells que vam tenir la sort de parlar amb ell personalment, al seu pis de barcelona (pis alhora que taller, observatori, càtedra...) la seva tasca més important no era fer-te un mirall per a començar un nou hobby, era la de contagiar-te el seu entusisme envers l'astronomia, quan sorties d'allà ho veies tot fàcil i possible, i anaves assesorat i ben encoratjat per rebuscar i esbrinar tot allò que ens pot brindar el cel.

Va ser un home assequible per a tothom que el va buscar, va ser un gran impulsor/creador d'aficions, ens va donar les eines per a començar, i, finalment ens va fer un altre importatn regal, marxa després de deixar-nos un relleu que no només va assimilar la seva experiència en el tallat, sino també una gran qualitat humana, en Joan L. Vilà.

Si són certes les diverses creences, que diuen que quan ens morim anem al cel, ens integrem amb la natura o bé planem per l'univers; potser finalment en Josep Costes ha trobat aquelles respostes que ha cercat al llarg de tota la seva vida.

Descansa en pau company!

Comentari de Manel Contreras.