Durant el matí de dissabte passat, 9 de juliol, va morir a la localitat de La Garriga (Barcelona), Josep Costas Gual a l'edat de 93 anys.

Costas era Soci Honorífic de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, conegut amateur i divulgador de l'astronomia, ciència que el va apassionar durant tota la seva vida.

Des de molt jove en la seva vila natal de Sant Celoni va començar l'observació dels astres amb telescopis molt rudimentaris de construcció pròpia per, més endavant, convertir-se en un expert observador que va saber encomanar la seva afició i les seves depurades tècniques a nombrosos aficionats. En els anys setanta a noranta es va dedicar al tallat de miralls per a telescopis reflectors, popularitzant a tot Espanya aquest tipus d'instruments i facilitant als aficionats mitjans de considerable potència en unes èpoques en què els telescopis eren escassos en el mercat o tenien preus inassequibles per a molts, entre els que em compto.

Costas, un excel•lent orador i escriptor, va introduir a l'astronomia a nombrosos aficionats que avui dia són grans experts, moltes vegades rebent lliçons personals en el mateix taulell de la seva botiga d'ultramarins, al carrer Aragó de Barcelona, negoci que va regentar durant molts anys. Des de 1937 observava diàriament l'activitat solar, determinant el número de Wolf, i des de 1975 coordinava les observacions diàries del Sol que realitzen els observadors de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, amb la col•laboració de Ricard Gaju. Només ho va deixar en els últims mesos, quan el seu delicat estat de salut li va impedir realitzar aquesta tasca.

La seva ajuda a l'aficionat ha estat reconeguda moltes vegades per diverses institucions, havent rebut homenatges d'associacions i de certàmens. Com a principal llegat de la seva activitat deixa escrits nombrosos volums d'un diari que reflecteix des de 1937 les seves relacions personals amb els nombrosos aficionats amics alhora que dóna compte dels principals esdeveniments astronòmics.

Des d'aquí testimoniem públicament el nostre pesar a la seva vídua, Teresa Gual, als seus tres fills i a la resta de familiars.

Que la terra li sigui lleugera!