Quan comença l’estiu sempre ve de gust apurar al màxim les nits doncs és en la vivificadora fresca nocturna que les temperatures, més amables, conviden a gaudir de l’aire lliure, potser d’una manera diferent.

I és que l’estiu pot ser un bon moment per a dedicar-nos a observar el cel amb més atenció, ni que sigui perquè durant les vacances ens podem permetre anar a dormir més tard i així aprofitar la nit per fer una mica d’astronomia i, de passada, reflexionar sobre l’Univers que ens envolta.

I això és el que proposa l’Agrupació Astronòmica de Girona. En efecte, a partir del dia 11 de juliol, els astrònoms gironins posen a l’abast del públic les seves instal•lacions de l’Observatori Astronòmic Mas Roig II per tal d’apropar-vos l’astronomia d’una manera personalitzada, directa i a la carta. Sempre sota reserva prèvia que podeu gestionar enviant un email a astro@astrogirona.com

Situat a Llagostera, en un entorn privilegiat rodejat de boscos i encara força lliure de contaminació lumínica, l’Observatori Mas Roig II és el primer dels dos observatoris dels que disposarà en breu l’Agrupació Astronòmica de Girona. El segon s’inaugurarà al mes de setembre i està ubicat a la nova biblioteca Julià Cutiller, també a Llagostera.

L’Observatori Mas Roig II destaca per la seva pròpia idiosincràsia: amb l’energia d’un estel, el Sol, observem els estels! Sí, l’observatori funciona de manera integral amb energia solar, totalment desconnectat de la xarxa elèctrica gràcies a la tecnologia desenvolupada per Wattpic en les mateixes instal•lacions del Mas Roig II, on tenen en funcionament un dels seus centres de recerca i desenvolupament. D’aquesta manera, en disposar d’un observatori totalment ecològic, sostenible i autosuficient, observant el firmament amb l’energia obtinguda directament de l’estel més proper, tanquem un cercle virtuós d’excel•lència en l’observació astronòmica.

Com que el coneixement no té sentit si no és per compartir-lo, l’Agrupació Astronòmica de Girona fa una important tasca de divulgació científica mitjançat cursos i activitats diverses, entre les que destaca ara aquesta que anomenem “El cel profund al teu abast”. La cúpula admet a només 4 persones alhora en el seu interior, però com que l'observatori disposa de capacitats d'operació remota via internet es poden fer observacions per a grups nombrosos controlant el telescopi des de l'aula ubicada just a sota de la cúpula.

La qualitat òptica i la velocitat de resposta de la tecnologia actual permeten fer astronomia d’una manera un xic diferent a la tradicional. Així, hem substituït l’observació més romàntica i visual acostant l’ull a l’ocular per l’observació del cel directament en la pantalla de l’ordinador, pràcticament en temps real. Aquesta tècnica presenta tres avantatges clau, a saber: les càmeres CCD són molt més sensibles que els nostres ulls i capten molts més detalls que mai no veuríem directament amb els oculars tradicionals; diverses persones poden observar al mateix temps el mateix objecte i amb la mateixa qualitat i riquesa de matisos, observacions que a més poden ser enregistrades immediatament per al seu tractament informàtic i anàlisi posteriors. Aquest tipus d'observació l'anomenem "CCD visual".

Com a exemple de la potència i rapidesa (ens atrevim a dir immediatesa) de les observacions, totes les astrofotografies que il•lustren aquest text estan obtingudes a partir d’un sol fotograma, de pocs segons d’exposició, de manera que les imatges dels diferents objectes de cel profund es van succeint a la nostra pantalla tant ràpid com volem fer treballar el telescopi. Això permet fer observacions a la carta segons els objectes disponibles cada nit, o en funció de l’interès específic en fenòmens puntuals, o sota el suggeriment de l’astrònom i també observant els objectes preferits dels visitants. El cel profund es mostra davant dels nostres ulls en temps real.

Els nostres astrònoms us guiaran pel cel i us explicaran els misteris del Cosmos i respondran les vostres preguntes sobre la marxa, les sessions són sempre altament interactives i els objectes a observar tant diversos com espectaculars!

A tall d’exemple podem començar el nostre viatge mostrant una galàxia, típica, d’uns 100.000 anys llum de diàmetre i que conté 100.000 milions d’estels. En aquests cas us mostrem M104, a la constel•lació de la Verge. En aquesta seqüència podeu veure diferents processats d’una sola i mateixa imatge, obtinguda en només 30 segons i que, en un sol click, ens permet veure en detall la barra fosca rica en material pesant i pols, o també aproximar-nos al nucli de la galàxia, on apareix molt brillant l’halo, habitat per cúmuls d’estels. M104 es coneix també com la Galàxia del Barret, per motius evidents!

I també podem fer un viatge visual per la vida de les estrelles, mostrant les galàxies que les acullen i les nebuloses de les que neixen, però també com moren!

Darrerament el cel, abans tingut com a immutable i morada dels Déus, està molt lluny de restar immutable i molt més lluny encara de ser un lloc on regni la calma. Al contrari, l’Univers és molt violent!

En els darrers mesos s’han descobert diverses supernoves, morts estel•lars molt violentes. Tant que, quan una estrella força més massiva que el Sol acaba el seu combustible nuclear, allibera l’energia que li queda en una colossal explosió apocalíptica. La magnitud (i mai millor dit) de la tragèdia és tal que en aquells dramàtics instants una sola estrella brilla molt més que tota la galàxia que l’acull, més que 100.000 milions d’estrelles juntes!

Resulta emocionant poder observar aquests cataclismes des de l’observatori i reflexionar sobre la immensitat de l’Univers i l’efímera existència humana! El dia 26 d’abril es descobria una supernova a la galàxia NGC 3972 i el dia 2 de juny una altra a M51, la Galàxia del Remolí.

I què passa després d’aquestes explosions de supernova? Doncs que l’estrella genera normalment una nebulosa planetària, expulsant els materials pesants i elements metàl•lics que ha sintetitzat en les darreres etapes de la seva vida com a reactor de fusió nuclear i que, a la llarga, donaran origen a nous sistemes planetaris en un cercle sense fi...

En una primera etapa però, l’explosió inicial creix en diàmetre, com en aquest curiós i exòtic exemple de la nebulosa de la Bola de Neu Blava (compareu la seva mida amb les fotografies de supernoves anteriors).

I, molts anys més tard, aquestes nebuloses adquireixen el seu característic i espectacular aspecte, com M57 o M27, dos dels objectes de cel profund més interessants del cel de l’estiu. Al centre de les nebuloses podem veure el cadàver estel•lar que les ha generat!

Si voleu saber més sobre la vida de les estrelles, observar el firmament com mai no ho havíeu fet, compartir amb nosaltres coneixements i experiències i si, en definitiva, voleu sentir-vos astrònoms per una nit, ara en teniu l’oportunitat, ara teniu el cel profund al vostre abast... www.astrogirona.com