El meteorit Agpalilik
Del 26 al 28 de maig hem estat a Copenhaguen i hem visitat alguns dels seus museus, entre ells els d’Història Natural.
I a l’entrada del museu, qui ens dona la benvinguda és un dels meteorits més grans mai recuperats a la Terra, es tracta del meteorit anomenat “Agpalilik”, procedent de la pluja de meteorits del Cape York, a prop de la ubicació del seu descobriment a Savissivik.
Efectivament, l’Agpalilik és el sisè meteorit més gran recuperat, pesa unes 20 tones, i es considera que va impactar a Groenlàndia fa uns 12.000 anys. Aquest espècimen es va descobrir a l’any 1963, i va costar molt transportar-lo fins a Copenhaguen. De fet, un cop allà, ja mai més l’han retirat del “trineu” que van construir per arrossegar-lo. Sí que s’han tallat fragments importants per estudiar-lo amb tot detall, i actualment el fragment que podem admirar a l’entrada del museu pesa unes 16 tones.
El meteorits de ferro del Cape York eren coneguts pels Inuit com Ahnighito (la Tenda), amb un pes de 31 tones; la Dona, que pesa 3 tones; i el Gos, que pesa 400 quilograms. Durant segles, els inuit que vivien a prop dels meteorits els van usar com a font de metall per a eines i arpons. Els inuit treballarien el metall amb forjat en fred, és a dir, estampant i martellant.
Les primeres històries de la seva existència van arribar als cercles científics el 1818. Cinc expedicions entre 1818 i 1883 no van poder trobar la font del ferro dels estris dels inuit. Finalment, l’Ahnighito va ser localitzat el 1894 per Robert Peary. Peary va sol·licitar l'ajuda d'un guia local esquimal, que el va portar a l'illa Saviksoah, just al nord de Cap York, el 1894. Peary va trigar tres anys a organitzar i dur a terme la càrrega dels pesats meteorits de ferro als vaixells. Fins i tot va sol·licitar la construcció d'un ferrocarril petit i curt! Peary va vendre les peces per 40. 000 $ al Museu Americà d'Història Natural a la ciutat de Nova York, on encara estan en exhibició.
Avui la peça de 3,4 m × 2,1 m × 1,7 m anomenada Ahnighito està en exhibició al Museu Americà d'Història Natural. És el segon meteorit més pesat que ha estat reubicat (després del de Camp del Cel de 37 tones). És tan pesat que va construir el seu suport d'exhibició fent que arribés directament al llit rocós sota el museu.
Fragment Agpalilik.
El 1963, Vagn F. Buchwald va descobrir una quarta peça important del meteorit de Cape York a la península d'Agpalilik. El meteorit Agpalilik, també conegut com “l'Home”, pesa al voltant de 20 tones. També s'han trobat altres peces més petites, com les 3 tones del meteorit Savik I trobat el 1911 i el fragment Tunorput de 250 quilograms trobat el 1984.
Cadascun dels fragments més importants de Cape York té el seu propi nom (enumerats en ordre de data de descobriment):
Ahnighito (la Tenda), 30.900 quilograms, 1884-1897, Meteorite Island, 76°04'N - 64°58'O
La Dona, 3.000 quilograms, 1897, Saveruluk, 76°09'N - 64°56'O
El Gos, 400 quilograms, 1897, Saveruluk, 76°09'N - 64°56'O
Savik I, 3.400 quilograms,6 1913, Savequarfik, 76°08'N - 64°36'O
Thule, 48,6 quilograms, estiu de 1955, Qaanaaq, 76°32'N - 67°33'O
Savik II, 7,8 quilograms, 1961, Savequarfik, 76°08'N - 64°36'O
Agpalilik (l'Home), 20.000 quilograms, 1963, Agpalilik, 76°09'N - 65°10'O
Tunorput, 250 quilograms, 1984
Agpalilik és un meteorit metàl·lic i pertany al grup químic IIIAB. Hi ha abundants nòduls allargats de troil·lita. Aquests contenen inclusions de cromita, sulfurs, fosfats, òxids de silici i coure. El rar nitrur mineral carlsbergita (CrN) es presenta dins de la matriu de metall. No es va observar grafit i els isòtops de nitrogen estan en desequilibri.
Rafael Balaguer.
