blog de Rafa

Quan el 1994 es van descobrir a la regió russa de Kirov diversos exemplars fossilitzats d'un estrany rèptil del Pèrmic Superior (de fa uns 260 milions d'anys), ningú no podia imaginar que un dels seus dits, oposat a la resta, seria la primera evidència que es té d'un dit polze, segons el Doctor Jörg Fröbisch, del Field Museum de Chicago i autor principal de la investigació.

El que a primera vista sembla vistós, si es té en compte que el primer mamífer amb un dit oposat apareixeria 100 milions d'anys després, resulta molt més important.

Les restes d'un cos còsmic, possiblement un cometa, van impactar a la superfície de Júpiter, a prop del pol sud del planeta, ha comunicat avui el Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la Nacional Aeronautics and Space Administration (NASA).

L'empremta de l'impacte va ser descoberta per un astrònom aficionat i va ser confirmada pel telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que es troba a la muntanya Mauna Kea (Hawaii), informa el laboratori JPL en un comunicat.

Els investigadors universalment accepten l'existència d'instruments musicals complexos com a indicació de comportament plenament modern i comunicatiu i de comportament simbòlic avançat però, a causa de l'escassetat de descobriments, la carta arqueològica de l'evolució i extensió de la música roman incompleta.

Les noves evidències subratllen la teoria de l'origen humà que suggereix que els humans més probablement comparteixen un avantpassat comú amb els orangutans, segons la recerca de la Universitat de Pittsburgh. Els investigadors rebutgen com a "problemàtic" el suggeriment popular, basat en anàlisi de DNA, que els humans estiguin més a prop i relacionats amb els ximpanzés, que mantenen no està suportat per l'evidència fòssil. Jeffrey H.

Un article publicat a Evolution and Human Behavior, sota el títol 'Right handedness heildebergensis from Avenc dels Ossos (Atapuerca, Spain) 500.000 years ag.', encapçalat per Marina Lozano i Marina Mosquera, investigadores de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, demostra que els homínids trobats a l'esmentada cavitat, i pertanyents a l'espècie Homo heildebergensis, eren dretans.

17 de juny, de 2009. El Sol és al final d'un mínim solar de magnitud històrica, i les taques solars han estat enigmàticament escasses durant més de dos anys. Ara, per primera vegada, els físics solars poden entendre per què.

A una conferència de premsa de la Societat Astronòmica Americana avui a Boulder, Colorado, els investigadors anunciaven que un corrent en jet molt profund a dins del Sol està emigrant més lentament que normalment ho fan a través de l'interior de l'estrella, causant la manca actual de taques.

Molt amunt en l’alta atmosfera, al reialme dels meteors i dels núvols noctilluents, una forma estranya i bonica de llamps ballarins dansen al límit de l’espai. Els investigadors els anomenen "sprites"; són vermells, fugaços, i tendeixen a presentar-se en grups. El científic atmosfèric Oscar Van der Velde, de Sant Vicenç de Castellet, fotografiava aquest espècimen el 5 de juny.

El nucli galàctic de la Via Làctia creuant el cel.

William Castleman és l'autor d'aquest impressionant vídeo que utilitza la tècnica de time-lapse o «seqüència de vídeo accelerada» per comprimir en 50 segons tota una nit de fotografies de llarga exposició. El que va fer va ser apuntar al cel nocturn mentre la Via Làctia el creuava en tota la seva esplendor. Pareu atenció especial a partir del segon 25 de la seqüència.

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia han trobat una mandíbula i una cara fossilitzades d'una nova espècie d'homínid fossilitzat, un gènere de primat hominoideu al que han anomenat 'Anoiapithecus brevirostis' i que, col·loquialment, es coneixerà com a Lluc. Aquesta resta fòssil, localitzada a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia), presenta una cara extraordinàriament plana i combina trets primitius amb trets derivats, característics dels grans simis antropomorfs.

Un equip d'astrònoms francesos ha obtingut una de les imatges en color més nítides mai aconseguida. Es tracta de l'estrella T Leporis, visible al cel tan petita com una casa de dos pisos a la Lluna. La imatge revela l'embolcall molecular esfèric al voltant de l'estrella anciana i va ser presa amb l'Interferòmetre del Very Large Telescope (VLTI) d'ESO, simulant un telescopi virtual d'uns 100 metres de diàmetre.