Blogs

FINALITZACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER OBSERVATORI OPERATIU DE L'AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE GIRONA www.astrogirona.com

Per a celebrar al 2009 l’Any Internacional de l’Astronomia, l’Agrupació Astronòmica de Girona no podia haver estat més de sort! Amb motiu de la pluja d’estels dels Persèids estava prevista la inauguració del nostre primer observatori operatiu.

La Terra i la Lluna es van formar com a resultat d'una col•lisió gegant entre dos planetes de la grandària de Mart i Venus. Fins ara es pensava que va succeir quan el sistema solar tenia una edat de 30 milions d'anys aproximadament. Fa 4.537 milions d’anys. Però la nova investigació de l'Institut Niels Bohr mostra que la Terra i la Lluna s'han d'haver format molt més tard, potser fins a 150 milions d'anys després de la formació del sistema solar.

Possible vida extraterrestre detectada a Tità.

Podrien ser les primeres proves fiables d'una forma de vida extraterrestre. Una molt diferent de la nostra, basada en el metà i que estaria en ple desenvolupament sobre la superfície de Tità, l'enigmàtica lluna de Saturn. O almenys això és el que suggereixen dos nous estudis realitzats a partir de les últimes dades obtingudes sobre el terreny per la sonda Cassini, de la NASA.

Els astrònoms aficionats Anthony Wesley d'Austràlia i Christopher Go de Filipines han observat de forma independent un nou impacte a Júpiter. L’impacte va tenir lloc a les 20:31 TU del 3 de juny de 2010 i va produir un brillant flaix de llum a les capes superiors de l’atmosfera del planeta gegant.

L’aparença de Júpiter ha canviat dramàticament des de finals de 2009. Després de la seva aproximació al Sol s’ha observat que una de les seves bandes de núvols, l’Equatorial del Sud, ha desaparegut. Aquesta imatge de l'astrònom aficionat Anthony Wesley, presa el 9 de maig de 2010, mostra un aspecte inusual de Júpiter sense una de les seves llegendàries bandes atmosfèriques. Podeu veure una comparació en les imatges següents.

Una de les tasques (i responsabilitats) fonamentals que recauen en tot científic és la de comunicar el seu treball (o el d'altres científics) a la resta de la societat. En el món actual, sota la pressió de la globalització que ha de portar (en el millor dels casos) a l’adquisició de la consciència d’espècie necessària per a la supervivència de l’ésser humà, la socialització del coneixement se’ns mostra com l’única eina vàlida per a democratitzar la informació i, en conseqüència, la saviesa que ens fa més humans.

Després d'extreure ADN antic de fa 40.000 anys dels neanderthals, els científics han obtingut un projecte de seqüència del genoma de Neanderthal, produint noves descobertes importants en l'evolució dels humans moderns. Entre les troballes, publicades avui a Science, s’evidencia que poc després que els primers homes moderns van emigrar d'Àfrica, alguns d'ells es van creuar amb els neanderthals, deixant trossos d'ADN neanderthal en seqüències disperses en els genomes dels humans d'avui en dia no africans.

Australopithecus sediba, el fòssil de Malapa.

La setmana passada es va avançar una notícia que anava a donar que parlar, un nou fòssil que es deia era intermedi entre Australopitecs i Homo habilis. Se'l va conèixer breument com a homínid de Malapa, però ara ja tenim un nom: Australopithecus sediba, el nom d'espècie significa "rierol natural" en llengua sesotho. Ha estat donat a conèixer avui a Science.

La NASA ha detectat l'existència de dos éssers vius a gairebé 200 metres sota la capa de gel de l'Antàrtida, en plena foscor, un descobriment que altera les teories sobre les condicions en les quals es pot desenvolupar la vida.

En un comunicat difós aquest dimarts, l'Agència Espacial nord-americana assegura haver trobat un Lyssianasid amphipoda, una criatura semblant a una gamba, i d'uns 8 centímetres de llarg. A més, va trobar el que semblava ser el tentacle d'una medusa, d'uns 30 centímetres.

La NASA ha divulgat el conjunt més detallat d'imatges alguna vegada preses del planeta nan Plutó. Les imatges obtingudes pel telescopi espacial Hubble mostren un món glacial i vermellós, un món que està sofrint canvis estacionals, al seu color de superfície i de brillantor. Plutó s'ha posat significativament més vermell, alhora que el seu hemisferi nord il•luminat està augmentant de brillantor.