Oposició de Júpiter

Heu vist aquest astre brillant que apareix a l'est al començament de la nit destacant sobre els altres? És el planeta Júpiter, que el dia 06 de febrer assoleix el seu moment de visibilitat òptima: l'oposició.

El planeta gegant, amb les seves bandes nuvoloses i els seus quatre satèl·lits principals és un espectacle per a petits telescopis, i fins i tot per a prismàtics!

L'oposició d'un planeta exterior té lloc quan aquest, la Terra i el Sol s'alineen. En aquestes dates la distància entre aquest planeta i la Terra és mínima, i per tant la mida aparent del planeta és màxima, la seva brillantor és també màxima, i pot observar-se durant tota la nit ... Per això diem que aconsegueix la seva visibilitat òptima.

Aquest 2015 l'oposició de Júpiter és el 06 de febrer, encara que podrà observar-se en molt bones condicions durant tot el que resta de l'hivern. Just aquest dia es trobarà dins dels límits de la constel·lació de Càncer, molt proper al seu límit amb Leo, a 4'34 Unitats Astronòmiques de la Terra (a uns 640 milions de quilòmetres). La seva mida angular serà de 45" i la seva magnitud aparent de -2,4.

Aquesta oposició és encara més especial ja que coincideix just amb l'equinocci del planeta gegant (el Sol creua per aquestes dates el pla de l'equador jovià). Això fa que es produeixin fenomens mutus molt curiosos entre els seus satèl·lits principals (es projecten la seva ombra entre si, transiten uns per davant d'altres...).

Júpiter serà absolutament inconfusible. Si dirigim les nostres mirades cap a l'est als voltants de les deu de la nit, veurem un astre brillant que destaca sobre els altres.

Teniu uns prismàtics? Dirigiu-los cap a Júpiter i veureu alineats i molt pròxims a ell diversos dels seus quatre satèl·lits principals; Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, els anomenats "galileans". Diem diversos ja que encara que són visibles els quatre, el més segur és que algun no es vegi per estar ocult darrera del propi Júpiter, o estar transitant per davant d'ell i que passi desapercebut. Si teniu la paciència de fer un petit esquema amb les posicions que aquests ocupen veureu com canvien d'una nit a una altra segons avancen en la seva òrbita.

Amb un telescopi la visió es fa magnífica, podent apreciar molt millor els satèl·lits galileans i els seus fenomens mutus. També es poden observar els cinturons ennuvolats de Júpiter i la seva famosa taca vermella.

No us el perdeu!

Font: Aula de Astronomía.