Exoplanetes, a la recerca de nous móns

El proper dia 11 de desembre durem a terme una vetllada monogràfica sobre els exoplanetes, els planetes que orbiten una estrella que no és el Sol. I ho farem des d'una triple perspectiva per tal de no perdre'ns cap aspecte dels molts diversos, i molt interessants, que envolten aquest tema apassionant i que ens parla de com de divers i exòtic pot ser el nostre univers i la vida que s'hi podria trobar.

Per això, comptarem amb la presència de tres experts en la matèria que impartiran tres xerrades que aclariran tots els nostres dubtes sobre els planetes extrasolars.

PROGRAMA:

"Exoplanetes, a la recerca de nous móns", a càrrec de Àlex Pagès Pérez, membre d'Astrogirona, Graduat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Física d'Altes Energies, Astrofísica i Cosmologia, també per la UAB.

Ell mateix ens explica quins temes tractarà en la seva conferència:

Des de l'antiguitat, l'ésser humà sempre s'ha mostrat curiós per l'entorn que l'envolta, incloent la observació dels cossos celestes i l'espai exterior. Aquesta curiositat va portar a la invenció de nous instruments que facilitessin l'observació dels astres, des d'instruments com el telescopi utilitzat per Galileo Galilei, amb el qual va descobrir els 4 satèl·lits més grans de Júpiter, fins als telescopis espacials llançats per dur a terme missions específiques, com és el cas del famós Telescopi Espacial Hubble. Paral·lelament, l'interès popular en conèixer si hi ha vida en altres planetes ha donat lloc a la recerca de mons extrasolars, coneguts com exoplanetes. Des del descobriment del primer exoplaneta l'any 1995, la recerca i l'exploració en aquesta branca de l'astronomia ha anat en augment continu, fins a conèixer més de 1800 exoplanetes confirmats avui dia.

En aquesta xerrada es presentaran algunes de les tècniques més exitoses utilitzades per a la cerca d'exoplanetes, com són la tècnica de la velocitat radial i el mètode del trànsit. També es donaran a conèixer algunes de les missions espacials llançades amb l'objectiu de trobar nous mons, així com futures missions dissenyades amb la intenció d'assolir objectius específics en l'àmbit de la cerca i l'estudi dels exoplanetes. Es farà especial èmfasi en la Missió Kepler, ja que ha establert un punt d'inflexió en aquesta branca de l'astrofísica, havent descobert més de 1000 exoplanetes, mitjançant el mètode del trànsit, i incloent una llista important de planetes potencialment habitables.

Finalment, i per donar context a la utilitat de trobar possibles sinergies entre vàries missions, acabarem la presentació mostrant l'objectiu i conclusió principal del meu últim treball, realitzat durant el màster; la determinació del període de revolució orbital d'un planeta disposant únicament de la informació proporcionada per la detecció d'un únic trànsit. El coneixement d'aquest paràmetre ens permet estimar la distància del planeta a la seva estrella, mitjançant una llei física coneguda: la Tercera Llei de Kepler.

"Aspectes Institucionals relatius a la recerca i a la trobada de vida d’orígen no terrestre", a càrrec de Jordi Sandalinas. Doctorand en Estudis de l’Espai. Jurista i Màster per la Universitat de Nijmegen (Païssos Baixos) en Negocis Internacionals, Observador per l’Institut Internacional de l’Espai a l’Oficina de les Nacions Unides sobre els Usos Pacífics de l’Espai Exterior i Doctorand en Estudis satel·litaris relatius a l’observació de la Terra des de l’Espai Exterior.

La recerca d’una possible vida alienígena ha estat sempre marcada i “distreta” per factors tant diversos, entre d’altres, com els religiosos, els polítics, els econòmics i, fins i tot, els conspiracionistes. El coneixement respecte a una possible vida alienígena ens envolta tant a nivell històric com a nivell artístic I a nivell cultural. Òbviament a nivell científic hi han una sèrie de paràmetres que haurien de complir-se per considerar l’existència de vida en altres cossos celestials. En aquesta presentació tractarem el tema del posicionament institucional per conèixer el plantejament de les entitats internacionals més importants tant pel que fa a la recerca com a la trobada de vida alienígena.

Així, després de passar pel primer apartat de tipus històric i sociològic tractarem el posicionament de la Agència Americana de l’Espai (NASA) i les darreres notícies. NASA planteja un paradigma relatiu a la recerca (astrobiologia), la trobada i la defensa planetària pel que fa a l’entrada de cossos celestials que suposin un perill potencial pel planeta Terra. Així mateix farem el mateix respecte a l’Agència Europea de l’Espai (ESA) i com entén la possible existència de vida extraterrestre. Un apartat posterior analitzarà quin és el posicionament de les Nacions Unides al respecte i les darreres notícies sobre el nomenament d’un representant planetari en cas de contactar amb vida o una intel·ligència alienígena. En aquest cas caldrà destacar l’existència de l’anomenada Oficina relativa als Assumptes de l’Espai Exterior. També serà interessant aleshores tractar quin és l’històric que ha cridat més l’atenció del ponent relatiu a les declaracions dels principals líders de països com els Estats Units i Ministres de Canadà.

Finalment la presentació conclourà amb l’exposició de l'opinió dels principals científics mundials (Michio Kaku i Stephen Hawking) sobre quin hauria d’ésser el paper institucional si i quan es trobés vida intel·ligent i l’exposició dels projectes de recerca i comunicació més importants existents (SETI i BETI). A més, el ponent tractarà sobre els possibles escenaris a plantejar des d’un punt de vista teòric a títol de reflexió final.

"Consideracions filosòfiques respecte al minut després de la trobada de vida extraterrestre", a càrrec d'Àlex Hernàndez, Comunicador, Coach-Assessor Personal i Escriptor (pseudònim Àlex Heroll). Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), Postgrau en Societat de la Informació (UdG) i Màster en Comunicació Institucional (UAB).

Durant dècades, la ciència astronòmica i la filosofia no tenien punts de contacte. La pura tecnologia davant la pura reflexió semblaven condemnades a la pura divergència.
Però a partir de la dècada dels 70 i 80, els programes de les naus robòtiques exploradores i el programa SETI, astrònoms i filòsofs van trobar un camp comú : la astrobiologia.
Sí, la recerca de vida extraterrestre és pura ciència. Però el què esdevindrà la Humanitat el minut després de trobar vida al Cosmos ens porta, obligatòriament, a la filosofia, a la teosofia, a l’ètica...

Hem de reflexionar qui som, què volem ser, quin paper jugarem en el nou Cosmos compartit amb altres formes de vida... i evidentment, com manipularem els impulsos Sàpiens tant difícils de controlar com a espècie: la violència que podem arribar a generar, l’ànsia de poder, de control, el menyspreu a qualsevol forma de vida... Davant de vida extraterrestre, podríem tenir desitjos de jugar a ser Déus Totpoderosos?

Astrobiologia i Filosofia caminen juntes des de fa uns anys per explorar com podem reaccionar, quines reaccions cal evitar i quines actituds humanes són les més adequades per a endinsar-nos en la comunitat biològica còsmica.

No et perdis aquesta oportunitat única de conèixer de primera mà aquest apassionant món de la recerca d'altres móns! Les conferències tindran una durada de 30 minuts i al final es disposarà d'un torn obert de preguntes de 30 minuts. Aquest monogràfic és de franc i es durà a terme el dia 11 de desembre a les 20.00 a la Sala d'Actes del Centre Cultural Can Roig, C/ Lleó I, 2, de Llagostera.

No saps en està l'Observatori Can Roig? Consulta aquest mapa!