Et trobes aBlogs / blog de Rafa / Com deien a Jurassic Park..."la vida s'obre camí..."

Com deien a Jurassic Park..."la vida s'obre camí..."


PerRafaEntrat el10 Setembre 2008

O, com a mínim, resisteix, persevera, es multiplica, és realment el destí de l'Univers generar vida?...

Hypsibius dujardini

El que em fascina d’aquesta noticia és el fet que demostra la viabilitat de la teoria de la panspèrmia per a l’origen de la vida a la Terra. Si aquests tardígrads poden subsistir a l’espai exterior sense protecció i són éssers multicel•lulars, què no podrien resistir organismes més simples com els virus o algunes espores? Potser la resposta al misteri del nostre origen està una mica més a prop...

Els tardígrads o óssos d'aigua, uns diminuts invertebrats d'entre 0.1 i 1.5 mil·límetres que habiten als oceans i en llocs humits a terra, han confirmat el que els científics sospitaven: que poden sobreviure a les condicions hostils de l'espai obert... sense escafandre.

Fa ja gairebé un any que els primers "tardinautas" van tornar a la Terra després de passar 12 dies en òrbita a la nau no tripulada russa Foton-M3, en un experiment de l'Agència Espacial Europea (ESA) els resultats del qual no han estat publicats fins avui a la revista "Current Biology" .

Els tardígrads, els primers éssers vius a qui se sotmet a aquesta experiència, van ser elegits per la capacitat que tenen de dessecar-se i detenir el seu metabolisme (criptobiosi) en un entorn advers en el qual falta l'aigua, en una espècie d'hibernació que pot durar fins i tot deu anys i de la que es recuperen quan les condicions de vida són favorables.

Durant el seu viatge, que van fer en aquest estat d'hibernació, van ser directament exposats a les condicions extremes de l'espai obert: el buit, la falta d'oxigen, les elevades radiacions còsmiques i solars i temperatures properes al zero absolut.

"Com aquests animals van ser capaços de reviure el seu organisme després de rebre una dosi de radiació solar de més de 7000 kJm-2 en condicions de buit espacial, és un misteri", assenyalen el científic Ingemar Jönsson, de la universitat de Kristianstad, i els seus col·legues suecs i alemanys en "Current Biology" .

Els científics van comprovar amb sorpresa que els tardígrads van sobreviure al buit i els raigs còsmics, van resistir l'exposició a nivells letals de radiació solar, 1.000 vegades més potents que a la Terra, i fins i tot van mantenir intacta la seva capacitat reproductiva.

"Comprendre com animals multicel·lulars poden sobreviure a una dessecació i una radiació extremes i la relació entre aquestes toleràncies serà rellevant per a molts camps humans, en especial la medicina, en la que l'estabilitat de l'ADN és un tema clau" , va declarar Jönsson.

L'experiment va servir també per conèixer millor com reaccionen les cèl·lules davant de l'impacte de les condicions imperants en l'espai obert, amb vista a la creació dels ecosistemes espacials necessaris per permetre una presència humana més permanent en aquest mitjà.

El Foton-M3, en el que van viatjar 43 experiments espacials, portava dos grups de tardígrads de les espècies Richtersius coronifer, Milnesium tardigradum, Echiniscus testudo i Ramazzotius oberhaeuseri, coneguts per la seva gran tolerància a la dessecació.

Un d'ells va ser exposat al buit espacial i l'altre al buit espacial i la radiació solar, i a la seva tornada a la Terra els científics van estudiar el seu potencial reproductiu i de supervivència i van buscar possibles canvis en el seu ADN.

Encara que al món hi ha avui menys de 100 investigadors especialitzats en els tardígrads, la ciència ha fet un gran pas per desentranyar el misteri de la seva gran resistència després que l'Institut nord-americà d'Investigació del Genoma Humà decidís treballar en la seqüència completa del genoma d'un d'ells, el Hysibius dujardini.

Hi ha més de 800 espècies d'óssos d'aigua, uns animals amb quatre parells de potes, que poden ser vermells, taronges, grocs, verds, negres o blancs i es desplacen a gran lentitud, una característica que els ha donat nom.

De no ser pel seu petit tamany que els fa gairebé imperceptibles a l'ull humà, podrien convertir-se en la millor mascota per a un nen, ja que és fàcil trobar-los en el nostre entorn immediat i no necessiten massa atencions!...



Twitter

Rafael Balaguer és membre d'IMCA

Rafael Balaguer és el membre número 7186 de la International Meteorite Collectors Association

Cursos

Accedeix al nostre catàleg de cursos complets, la millor formació amb propostes innovadores i originals

LES NOSTRES ACTIVITATS

Accedeix al nostre catàleg d'activitats amb propostes innovadores i originals

La Porta de l'Univers

La Porta de l'Univers, concert lúdic-divulgatiu

El cel ara mateix

Imatge aleatòria

Astrotrobada 2011 011

Tel·lúrium col·labora amb

Col·laborem amb Buscaciència
Participem cada any en la Setmana de la Ciència
Any Internacional de l'Astronomia 2015
Nit Internacional d'Observació de la Lluna
Institut d'Estudis Espacials de Catalunya
CSIC

Planetari mòbil inflable

Una experiència inoblidable

Visitants

Visites totals

Ara llegeixo...

El bonobo y los diez mandamientos

El precio de la inteligencia

El reino de los animales

Yo, mono

Le ciel, un jardin vu de la Terre