Breu passeig per l'astronomia dels Països Baixos

Fa poc hem tornat d'un viatge llampec als Països Baixos i aquí us compartim alguns records d'aquest breu passeig per l’astronomia neerlandesa.

Comencem el viatge a Franeker, una petita ciutat de Frísia a on va néixer el gran astrònom Jan Oort al 1900. Oort és conegut, entre altres fites, per la idea (confirmada) que els cometes tenen un origen comú als límits del sistema solar, en el núvol d’Oort.

Però avui visitem a Franeker el Planetari d’Eise Eisinga, construït per Eise entre 1774 i 1781, una autèntica meravella, i el planetari més antic del món en perfecte funcionament!

Al museu ens expliquen que la idea de construir un planetari li va sorgir perquè al 1774 es va poder observar una conjunció molt potent al cel.

El 8 de maig de 1774 es va formar una conjunció especial de planetes. A primera hora del matí, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i la Lluna es van situar molt a prop al cel.

Un predicador de Bozum, Eelco Alta, va afirmar que les forces mútues d'aquests cossos celestes allunyarien la Terra del seu camí i farien que el Sol la cremés.

Les idees d'Alta van provocar molt malestar entre la població i fins i tot les autoritats van intentar intervenir prohibint l'escrit on Alta feia aquesta fatal predicció, però el mal ja s'havia fet, i moltes persones van sentir autèntic pànic.

I precisament per calmar a tothom Eise Eisinga va decidir construir un planetari que mostrés com es movien realment els planetes i així tothom es podria convèncer que no havien de tenir por i que la Terra no sortiria de la seva òrbita. I dit i fet, Eisinga va crear una meravella astronòmica i mecànica al saló de casa seva!

El planetari mostra les posicions dels planetes (fins a Saturn, els altres planetes no s'havien descobert encara) i la Lluna en temps real. Eise va preparar el mecanisme per tal de poder representar dates concretes del passat i el futur, però finalment va desacoblar aquesta part del rellotge per evitar possibles danys al planetari. El planetari requereix un manteniment global que es duu a terme cada 10 anys, tot seguint les minucioses instruccions que Eise va deixar especificades al manual de la seva fantàstica creació.

També, la casa-museu d'Eisinga conté una magnífica col·lecció de planetaris mecànics antics de totes mides i dissenys, i espectaculars rellotges astronòmics. A més hi podrem aprendre molts detalls interessants sobre les antigues indústries del cafè i la llana que es desenvolupaven allí.

La següent parada del nostre viatge és a Dwingeloo. A dins d’un magnífic parc natural ens trobem amb un radiotelescopi històric i també operatiu. Després de la Segona Guerra Mundial Jan Oort va decidir impulsar la radioastronomia aprofitant una antena de radar alemanya i va començar a treballar-hi amb gran èxit. El radiotelescopi de Dwingeloo té 25 metres de diàmetre i és el radiotelescopi giratori en funcionament més antic del món.

I per acabar tancant el cercle astronòmic arribem a la prehistòria, a un horitzó cultural de fa uns 5000 anys, tot visitant alguns “hunebedden” (“els llits dels Huns”), dòlmens. Una majoria de monuments megalítics estan orientats astronòmicament, especialment cap a sortides i/o postes del Sol i la Lluna en dies concrets de l’any. Els dòlmens tenen una funció principal funerària, com a lloc d’enterrament, però aquí alguns investigadors han argumentat que també podrien haver servit com a “refugis antiaeris”... però per a protegir-se de l’impacte de meteorits!

Els "hunebedden" estan molt ben identificats, senyalitzats i catalogats. Us compartim els dòlmens de Diever D52, el de Schoonoord D49 “Papeloze kerk” (“l’església sense sacerdot”), i el magnífic D50 a Noord-Sleen, amb una precisa orientació est-oest, i a on vam identificar en superfície indústria lítica en sílex i ambre.

I com que als Països Baixos tot és molt bonic, vam visitar també una de les ciutats que encara no coneixíem, Zwolle.

Tot ziens!

Rafael Balaguer.
Fotografies de Jèssica Lleonart i Rafael Balaguer.