Darwin i l'origen de la vida

Quan Charles Darwin publicava L'Origen de les Espècies fa 150 anys, deliberadament evitava el tema de l'origen de la vida. Això, conjuntament amb la menció del 'Creador' en l'últim paràgraf del llibre, ens portava a creure que no estava disposat a entrar en detalls sobre el tema. Un equip internacional, dirigit per Juli Peretó de l'Institut Cavanilles a València, ara refuta aquella idea i mostra que el naturalista britànic explicava en uns altres documents com es podrien haver originat els nostres primers avantpassats: "tots els éssers orgànics que han viscut a la Terra podrien descendir d'una forma primordial".

"Darwin es convencia de la importància increïble d'aquest assumpte per a la seva teoria i tenia una visió materialista i evolutiva sorprenentment moderna sobre la transició de producte químic inanimat a matèria viva, malgrat ser molt conscient dels experiments de Pasteur en oposició a la generació espontània", segons explica Juli Peretó.

L'estudi demostra que Darwin tenia una idea avançada sobre l'origen de la primera espècie, i que li molestava el problema. "Estava malament amb si mateix per pensar que estava invocant una intervenció divina; està també ben documentat que la menció del 'Creador' en L'Origen de les Espècies sigui una addició per al motiu d'aparició de les primeres espècies, aspecte que més tard li sabia greu", afirma Peretó.

Segons els investigadors, les opinions de Darwin sobre l'origen de la vida es poden trobar en la seva correspondència privada i a les seves llibretes. L'excepció és una ressenya d'un llibre sobre microorganismes de foraminífers publicats el 1863 al club social de Londres Athenaeum, on Darwin exposa la seva opinió sobre la generació espontània.

L'equip internacional ha examinat no solament en detall les frases, texts i paràgrafs de les cartes, sinó que també ha posat en context les opinions de Darwin sobre els orígens de la vida, disponible en línia i als manuscrits originals.

Hipòtesi sobre l'origen de la vida.

Un comentari en una llibreta datada al 1837, en el qual Darwin explica que "la relació íntima entre els fenòmens vitals amb la química i les seves lleis fa concebible la idea d’una generació espontània”, donava la seva pista als investigadors.

En una altra carta famosa enviada el 1871 al seu amic, al botànic anglès i explorador Joseph D. Hooker, Charles Darwin imagina una piscina petita, càlida on la matèria inanimada es transformaria en matèria evolutiva, a la qual contribueixen els components químics i les fonts suficients d'energia.

En unes altres cartes, el naturalista admetia que per a col•legues com Alfred Russel Wallace o Ernst Haeckel aquella generació espontània era important per a la coherència de la teoria. Tanmateix, alhora, admetia que “la ciència no havia avançat prou per tractar amb la qüestió (per això la seva reticència de parlar-ne en públic) i que no viuria per veure què decidia la ciència sobre el mateix origen de la vida", assenyala Peretó.