Paleoantropologia

Un nou estudi està cridat a reactivar el debat sobre els orígens de l'anomenat Homo floresiensis, a causa de les restes trobades a l'illa indonèsia de Flores, el denominat hobbit per alguns científics que ho han qualificat com una nova espècie d'homínids.

Després d'extreure ADN antic de fa 40.000 anys dels neanderthals, els científics han obtingut un projecte de seqüència del genoma de Neanderthal, produint noves descobertes importants en l'evolució dels humans moderns. Entre les troballes, publicades avui a Science, s’evidencia que poc després que els primers homes moderns van emigrar d'Àfrica, alguns d'ells es van creuar amb els neanderthals, deixant trossos d'ADN neanderthal en seqüències disperses en els genomes dels humans d'avui en dia no africans.

Australopithecus sediba, el fòssil de Malapa.

La setmana passada es va avançar una notícia que anava a donar que parlar, un nou fòssil que es deia era intermedi entre Australopitecs i Homo habilis. Se'l va conèixer breument com a homínid de Malapa, però ara ja tenim un nom: Australopithecus sediba, el nom d'espècie significa "rierol natural" en llengua sesotho. Ha estat donat a conèixer avui a Science.

L'evidència més antiga d'animals de quatre potes que caminen a terra s'ha descobert a Polònia.

Les roques d'una pedrera abandonada enregistren les "petjades" de criatures desconegudes que vivien fa aproximadament 397 milions d'anys.

Els humans ja havien arribat a Europa occidentals fa 1,57 milions d'anys. Uns 200.000 anys abans de la mort dels hominins més antics trobats a Atapuerca, fa 1,3 milions d'anys, una espècie humana ja tallava les seves eines a la Vall de l'Herault, a prop de Motpellier.

Quan Charles Darwin publicava L'Origen de les Espècies fa 150 anys, deliberadament evitava el tema de l'origen de la vida. Això, conjuntament amb la menció del 'Creador' en l'últim paràgraf del llibre, ens portava a creure que no estava disposat a entrar en detalls sobre el tema.

Troben a Etiòpia Ardi, l'esquelet de l'homínid més antic.

Els estudis anteriors en el camp han indicat que l'Àsia oriental és on el llop va ser domesticat i es va convertir en el gos. No va ser possible obtenir més precisió. Però ara els investigadors de l'Institut Reial de Tecnologia (KTH), a Estocolm, han aconseguit rastrejat el gos fins a l’origen del millor amic de l'home.

Quan el 1994 es van descobrir a la regió russa de Kirov diversos exemplars fossilitzats d'un estrany rèptil del Pèrmic Superior (de fa uns 260 milions d'anys), ningú no podia imaginar que un dels seus dits, oposat a la resta, seria la primera evidència que es té d'un dit polze, segons el Doctor Jörg Fröbisch, del Field Museum de Chicago i autor principal de la investigació.

El que a primera vista sembla vistós, si es té en compte que el primer mamífer amb un dit oposat apareixeria 100 milions d'anys després, resulta molt més important.

Els investigadors universalment accepten l'existència d'instruments musicals complexos com a indicació de comportament plenament modern i comunicatiu i de comportament simbòlic avançat però, a causa de l'escassetat de descobriments, la carta arqueològica de l'evolució i extensió de la música roman incompleta.