blog de Rafa

Formar part d’una associació astronòmica sens dubte aporta molts beneficis als seus membres. Poder gaudir en bona companyia de la ciència que més ens apassiona és el principal. Però també poder aprendre i compartir coneixements, tenir accés als equips de la mateixa associació i altres membres, fer recerca i participar en congressos entre altres i, sobre tot, aportar la pròpia il·lusió al grup i així fer avançar l’astronomia amb pas ferm i actitud positiva.

El Sol el dia 7 de gener, a les 11:59, des de l'Observatori Can Roig, de Llagostera.

Fa pocs dies podíem gaudir de la visió del cometa ISON. Però aquest any 2013 està resultant un bon any cometàriament parlant i en aquesta recta final tenim fins a 4 cometes brillant intensament als nostres cels.

Mentre feien el seguiment dels pècaris de llavis blancs i la recol·lecció de dades ambientals en els boscos que formen els biomes de Pantanal i Cerrado a Brasil, un equip d'investigadors es va endur una grata sorpresa!

Durant aquests dies ens visiten diversos cometes, visibles de matinada just abans de l'alba. Un dels més espectaculars i que més expectatives ha aixecat ha estat el C/2012 S1 ISON.

L’eclipsi parcial del dia 3 de novembre a Catalunya va estar a punt de ser total. I no per causes astronòmiques, que aquestes són bastant immutables, sinó per causes meteorològiques. I és que els núvols es van estendre ràpidament des del nord i van fer perillar en molts moments la viabilitat de l’observació de l’eclipsi des de Llagostera.

El passat dilluns 16 de setembre vam sortir d'expedició al cor de l'Ardenya, a Llagostera, tot penetrant en un dels llocs més profunds de la vall del Ridaura. L'objectiu era insòlit i ben bé valia viure una aventura! El llagosterenc Quim Castelló "Esquilet", ens havia informat de la presència d'una planta carnívora al bosc!

Els San de Namíbia són rastrejadors reconeguts, desxifrar empremtes és per a ells una autèntica forma de vida que roman pràcticament intacta des de fa milers d’anys. I aquestes habilitats tradicionals poden ser una benedicció per als arqueòlegs del segle XXI.

Perduts a l’illa. Qui no s’ha sentit alguna vegada perdut en una illa deserta? Encara que la major part del temps estem envoltats de gent, d’algunes persones que fins i tot tenen la infinita generositat d’estimar-nos, el cert és que en realitat estem força sols. Perduts a l’illa, perduts a la Via Làctia.

Segur que alguna vegada us heu preguntat sobre la veritable naturalesa dels somnis. Què són? De què estan fets? Avui fugirem dels pragmatismes, de la neurobiologia, fins i tot de la realitat i del eixordador dia a dia. Avui sentirem el silenci i ens quedarem només amb la poesia, amb un bell poema visual. I avui fugirem cap a la nit, a somiar. Perquè, voleu saber un secret? En realitat els astrònoms tenim clares poques coses, excepte potser una: una part important dels nostres somnis estan fets d’estels...